Absolen un psiquiatre lleidatà acusat d'estafar un pacient

L’Audiència ha absolt J.R.P.P, un psiquiatre lleidatà que va ser jutjat l’octubre passat per la suposada estafa a un pacient –ja mort– de la seua clínica que patia esquizofrènia crònica. La Fiscalia va sol·licitar una condemna de vuit anys de presó i 219.000 euros de multa al considerar que el facultatiu es va apropiar de la propietat –un pis al barri de Poblenou de Barcelona– i de 20.809 euros dels comptes del malalt però l’Audiència l’ha absolt. El psiquiatre, que ho va negar, està representat pel lletrat Enric Rubio, de Rubio Legal.

L’Audiència considera que no s’ha acreditat la conducta delictiva “perquè l’anàlisi de la prova desplegada en el plenari no permet a aquest tribunal asseverar que els fets imputats a l’acusat siguin constitutius d’un delicte d’estafa per no presentar-se dades de les quals inferir l’element essencial de l’engany previ i bastant per induir a error que determinés l’execució d’un acte de desplaçament patrimonial”. En la sentència també descarta un delicte continuat d’apropiació indeguda “perquè les quantitats reintegrades per l’acusat ho van ser una vegada es va constituir el vitalici a favor del seu pacient i quan l’acusat ja era titular dels esmentats fons”.

Es dona la circumstància que el metge ja va ser jutjat a l’Audiència de Lleida per un cas similar de què va ser absolt el 2023 per falta de proves. La sentència va ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Precisament, aquest cas va motivar que la Guàrdia Civil obrís una nova investigació, segons va explicar un agent durant el judici, en què va explicar que van indagar sobre el valor de la propietat cedida que podria ser més elevat que el fixat, i altres elements com el suposat deute contret pel pacient –que va motivar que el 2010 es firmés un contracte vitalici pel qual el pacient va cedir al doctor la seua pensió i la propietat, que es va valorar en 176.000 euros amb l’acord amb la família–. Sobre el deute, el tribunal diu que “la família no es va sentir enganyada” i les factures generades “s’ajusten a les tarifes”. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del TSJC. Presumiblement la Fiscalia recorrerà.

Un usuari que va estar a la clínica des del 1988 fins al 2015

El psiquiatre, que va declarar últim i només a preguntes del seu lletrat, va explicar que el pacient, que va residir al centre des del 1988 fins al 2015, quan va morir, va anar generant un deute per la seua estada i que, davant d’això, va ser la seua pròpia família la que va proposar fer un vitalici i la cessió de la propietat perquè l’home pogués seguir a la clínica fins a la seua mort amb totes les despeses cobertes. Un germà i un nebot del difunt van afirmar que aquest va ser l’acord. En aquest sentit, un dels germans del pacient va afirmar que “no hi pot haver cap engany perquè la proposta la vam fer nosaltres”. El notari va explicar que quan van fer l’escriptura va explicar al pacient tot el que comportava la seua acceptació. L’acusat es va traspassar la clínica el 2016. Els nous amos van afirmar desconèixer l’acord entre ell i la família del pacient. Per tot això, el tribunal considera que “no hi va haver engany”.