Lleida té més de 120 quilòmetres de voreres no accessibles

Segons un estudi de SEGRE, més del 36,6% de les voreres de Lleida no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. En alguns barris, aquest percentatge ascendeix fins el 80%, el que suposa un total de 123,62 quilòmetres de voreres que no compleixen amb l’amplitud mínima d’1,8 metres exigida per la normativa.

Rosa Maria Monfort, una lleidatana que després d’un llarg període d’hospitalització ara s’ha de desplaçar en cadira de rodes, pateix diàriament les múltiples barreres arquitectòniques presents tant en la via pública com als comerços de la ciutat. Des de clots a les voreres i passos de vianants mal connectats, fins a esglaons impossibles d’esquivar per accedir a alguns establiments, Monfort lamenta que "circular en cadira de rodes és impossible" i que no pot "disfrutar de la seua ciutat".

Exemples de zones inaccessibles a Lleida

Monfort assenyala diversos punts conflictius a la ciutat, com el pas de vianants de Prat de la Riba amb Príncep de Viana, on les rampes no estan ben encarades i van provocar la seua caiguda en una ocasió. També esmenta zones de Ronda i Onze de Setembre amb pendents difícils de remuntar, l’accés perillós i estret al tanatori pel Camí de Montcada, i nombroses voreres estretes amb mobiliari urbà que obstaculitza encara més el pas.

Fins i tot edificis públics com la Paeria presenten problemes d’accessibilitat, mentre que les llambordes en la pujada al Turó de la Seu Vella li van provocar tal tremolor en passar amb la cadira que va desencadenar una peritonitis. A més de les dificultats al carrer, Monfort també troba barreres per realitzar les seues compres diàries, havent de demanar ajuda per treure diners d’un caixer i trobant-se amb esglaons que li impedeixen d’entrar a moltes botigues.

Incompliment de la normativa d’accessibilitat

Ton Montardit, vocal d’accessibilitat de l’associació Aspid, afirma taxativament que "la llei diu que els carrers han de tenir un mínim d’1,8 metres d’ample, la qual cosa no es compleix en gaires llocs, i molts edificis públics són totalment inaccessibles". Reconeix que les zones més problemàtiques són els centres històrics dels barris i que algunes reformes, com la de la Rambla de Pardinyes, no es van realitzar correctament a causa de l’excessiu desnivell de les rampes.

Montardit destaca la importància d’un manteniment adequat de la via pública, assenyalant que "si hi ha un clot a la calçada s’arregla al moment, però si és a la vorera, pot ser-hi mesos". Cada mandat, l’associació Aspid envia a la Paeria un llistat de les zones inaccessibles de Lleida.

Plans d’accessibilitat i terminis de compliment

Begoña Iglesias, tinent d’alcalde de Gestió de la Ciutat, admet que "falta molta feina per fer perquè Lleida sigui realment accessible" i que el pressupost d’aquest any preveu una important inversió en el manteniment de la via pública, atenent les peticions d’entitats com Aspid. El 2023, la Generalitat va atorgar als ajuntaments un termini de tres anys per redactar un pla d’accessibilitat i vuit anys addicionals per aplicar-lo i complir-lo. "Tenim 2 anys per fer el pla i aplicar-lo", conclou Iglesias.