La muralla de la Seu Vella de Lleida, sense cura: “una joia catalana plena de brossa i toxicòmans”

L’esllavissada parcial de la muralla de la Llengua de Serp el passat 4 de gener i haver de reparar-la, cosa que durarà uns sis mesos, ha servit per tornar a posar en el focus l’estat de la fortificació del Turó de la Seu Vella, que és més que deplorable en desenes de punts, amb esquerdes que tenen anys d’antiguitat, trams caiguts que porten dècades igual, restes històriques mil·lenàries abandonades i amb escombraries que, en línies generals, evidencien que hi ha un nul o gairebé inexistent manteniment d’aquests elements patrimonials.

Una situació que, per desgràcia, no és nova per a l’Associació Amics de la Seu Vella, que ha documentat més d’una quarantena de deficiències. Fa anys que l’entitat denuncia que no es fa un manteniment adequat de les muralles, la qual cosa provoca que les inversions milionàries fetes fins ara per conservar-les o recuperar-les caiguin en un sac foradat. “Amb petites reparacions i un manteniment diari com toca solucionaríem el 80% de les deficiències de les muralles de la Seu”, assegura el president d’aquesta entitat, Joan Ramon González.

El mal estat del Turó ja es veu a l’entrada principal, la Porta del Lleó, on l’arc “està degradat i en mal estat malgrat que fa relativament poc es va reparar”, diu González. Ja a la zona de les muralles, les “petites deficiències” com esvorancs, humitats, restes de sal i calç i roques a punt de caure o ja totalment despreses es repeteixen per tota la fortificació. “No té cap altra explicació que la falta de manteniment”, destaca González.

Així passa a la Llengua de Serp, a pocs metres on s’està reparant l’última esllavissada, i a la Contraguàrdia i el Baluard de la Reina, a sota del restaurant La Sibil·la. González destaca que “quan es van reformar aquests murs es va posar una base de formigó i va ser un error, perquè evita que es filtri bé l’aigua i d’allà surten les humitats”.

La zona entre els baluards de la Reina i de Louvigny inclou un entramat d’humitats, sal “i pedaços de maons amb reparacions puntuals de fa dècades i fan que part del mur estigui tort”, assenyala González, abans de passar a la cara nord de la muralla, que defineix com “la zona dels horrors”. Un nom que li dona perquè és, de lluny, la zona més degradada del Turó. Els baluards de la Nova Muralla i del Francès estan esquerdats i parcialment enderrocats i “porten així més de 20 anys”, la qual cosa ha obligat a acordonar zones del parc de Santa Cecília. Aquest lloc s’ha convertit en un refugi per a persones sense llar. Ja acabant el recorregut, des del Baluard del Rei es poden veure grans esquerdes en el tram al costat de l’accés principal a la Seu i a sota de la Suda, mentre que al pàrquing de la plaça de la Sardana està acordonada la part que dona al Baluard de l’Assumpció per les recurrents esllavissades.

“Si volem que la Seu Vella sigui un monument reconegut a nivell mundial no podem permetre’ns que estigui així, no són necessaris grans projectes, només manteniment diari”, conclou González.

Un dels recintes fortificats més grans i de més valor de Catalunya

Una de les zones de més valor arqueològic de la Seu Vella són les restes de les muralles romanes, àrabs i les cristianes de l’època medieval. Haurien de ser un espai protegit amb cartells informatius explicant la història de la ciutat, però al seu lloc hi ha un abocador que persones sense llar i toxicòmans utilitzen per dormir o per drogar-se. “És una de les joies de la corona del Turó i està feta una merda”, va lamentar González, que va recordar que les muralles de la Seu “són amb les del castell de Figueres les més grans i importants de Catalunya, però sembla que a Lleida no sabem el tresor que tenim”.