Una de les condonacions de deute més grans d'Espanya, a Lleida: li perdonen 7,5 milions perquè va actuar de bona fe

El jutjat Mercantil de Lleida ha perdonat un deute de 7,56 milions d'euros a un constructor lleidatà que es va veure afectat per la crisi immobiliària del 2008. Es tracta d'una de les exoneracions més grans a l'Estat de la llei de segona oportunitat. El deutor complia els requisits de la llei, entre els quals haver actuat de bona fe.

El jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha perdonat un deute de 7,56 milions d’euros a un empresari de la construcció lleidatà que s’ha acollit a la llei de segona oportunitat. Es tracta d’una de les exoneracions més grans de deute que hi ha hagut a l’Estat acollint-se a aquesta llei. A la demarcació, en els últims anys han transcendit condonacions de grans imports –el 2022 van perdonar més d’1,8 milions a una empresària lleidatana de la construcció i el 2023, 1,3 milions a un constructor i un milió a un camioner, per exemple–, però no d’aquesta envergadura.

L’empresari ha estat representat per Jaume Baiget, de la firma Clear and Solvency, que explica que el seu client “va viure una de les situacions més dures que pot afrontar qualsevol professional. En el seu paper d’avalador i administrador de diverses empreses, la crisi econòmica del 2008 el va colpejar amb força, arrossegant-lo a una situació d’insolvència arran de no poder fer front als préstecs i avals firmats durant la seua trajectòria com a administrador”.

Un constructor afectat per la crisi econòmica de l’any 2008, que el va arrossegar a la insolvència El perfil de les persones que s’acullen és molt heterogeni, fins i tot pensionistes

Inicialment, el deute era d’uns 4,5 milions però en van aflorar tres més d’interessos i recàrrecs. Baiget afegeix que “malgrat declarar els concursos de les mercantils aquell mateix any, la càrrega dels avals va recaure íntegrament sobre les seues espatlles. Aquesta resolució marca un punt final a 20 anys de lluita”.

Durant el procediment, s’ha emprovat la bona fe a l’hora d’administrar les seues empreses –que és un dels requisits per poder acollir-se a la llei– i per això, el jutge li ha concedit l’exoneració. Concretament, el jutge afirma que “és procedent la conclusió del concurs al constar l’informe favorable de l’administració concursal i no constar oposició de cap de les parts”. Per tot això, concedeix a l’empresari “l’exoneració del passiu insatisfet”.

Iniciats 870 concursos el 2024 a Lleida, un 45% més que l’any 2023

El jutjat Mercantil número 1 de Lleida va incoar l’any passat 870 concursos de creditors, un 45% més respecte a l’any anterior, quan van ser 596, segons les dades facilitades ahir pel seu titular, Eduardo Enrech, jutge degà de Lleida. “La gran majoria són per acollir-se a la llei de segona oportunitat”. 

Pel que fa al perfil dels deutors, Enrech comenta que “és molt heterogeni, des d’empresaris fins a jubilats que han quedat atrapats pels deutes. Evidentment, la bombolla immobiliària que va esclatar el 2008 ha estat un dels principals motius”. Quant a la llei, Enrech recorda que “el jutjat publicita el deute, si ningú no la reclama, apliquem la legislació, no s’entra en una investigació”. Han registrat casos de pensionistes amb baixos ingressos que no podien afrontar un deute de 7.000 euros o persones que han avalat familiars i s’han vist arrossegats. 

Val a recordar que si es té un deute amb la Seguretat Social, s’assoleix un acord amb un pla de pagament per reparar-la. La reforma de la llei, que va entrar en vigor el mes de setembre del 2022, recull una exoneració dels deutes contrets amb Hisenda i la Seguretat Social, però les limita a un màxim de 10.000 euros per a cada organisme. Abans de la reforma, la llei no contemplava cap límit en aquest sentit, per la qual cosa els jutjats solien concedir també el perdó del deute públic.

Segons la segona anàlisi estadística de la insolvència personal elaborada per l’Observatori de la Insolvència Personal de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el 90% dels deutors acaben totalment exonerats, i un 3% acorden un pla de pagaments. Respecte al deute, el 81% és amb bancs i entitats financeres, mentre que el deute públic ronda el 6%. El 59% dels deutors són homes i el 41% són dones.