L'ICS veu “deficiències estructurals” al bloc obstètric de l'hospital Arnau de Lleida: l'àrea de dilatacions “no compleix cap dels criteris” per garantir intimitat

L’Institut Català de la Salut (ICS) reconeix que el bloc obstètric de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida presenta “deficiències estructurals” i la sala de dilatacions “no compleix cap dels criteris” per garantir la intimitat de les parteres, ja que està amuntegada amb 8 llits només separats per mampares i cortines. Ho va afirmar ahir el gerent territorial, Alfons Segarra, en la comissió de Salut que es va celebrar al Parlament per tractar –entre altres qüestions– la situació que es viu en aquesta àrea, construïda fa gairebé 40 anys.

En la seua compareixença, Segarra va explicar que ja hi havia una reforma planificada per començar-la el 2029 (a l’acabar les obres del bloc quirúrgic) i estar a punt el 2031, però “s’han analitzat els dèficits que presenta i es proposa una solució de reforma a curt termini”, va indicar. Com ja va informar aquest diari, es projecten 8 noves sales de dilatació individuals, aïllades acústicament i amb bany. “Esperem licitar les obres al febrer perquè estiguin llestes a finals d’aquest any”, va explicar el director gerent de l’ICS, Josep Manuel Pomar, que va indicar que costaran 800.000 euros (més 200.000 per l’equipament).

Les obres es portaran a terme mantenint l’activitat en el servei, ja que “no es pot traslladar a cap altre centre de la regió ni hi ha lloc a l’Arnau”, va assegurar Segarra. Va afegir que de moment és inviable evitar desplaçaments de les parteres durant el part, però es reduiran i no arribaran als quatre o cinc actuals, una cosa “que no pot continuar”. Per la seua part, Pomar va afirmar que “l’estructura i les instal·lacions de l’Arnau són antigues, i els espais, insuficients”. Va explicar que els espais s’han distribuït històricament “sense un criteri d’ordre centrat en els processos assistencials, la qual cosa motiva la fragmentació dels serveis, duplicitats i desconnexió entre els diferents elements”. Tanmateix, va valorar que “la seguretat i la qualitat assistencial estan sempre garantides”. Sobre això, Segarra va dir que “els indicadors de qualitat objectius són excel·lents pel que fa a les intervencions mèdiques” i va detallar que, amb un 20% de parts per cesària, l’Arnau és un dels hospitals catalans amb l’índex més baix.

“Els sanitaris són excel·lents, fallen les instal·lacions”

“Els professionals són excel·lents, el que fallen són les instal·lacions i falten llevadores”, va afirmar Leyre Estallo, vocal llevadora del col·legi d’infermeres de Lleida (COILL), ahir al Parlament. La infermera Laia Sió, de l’associació Llavors de Vincle, va demanar que “se separi la sala obstètrica de l’àrea patològica, perquè donar a llum no és una malaltia”. Així mateix, va explicar que “les dones amb recursos” eviten donar a llum a l’Arnau i busquen alternatives, com han explicat diverses mares a aquest diari.

La infermera Montse Robles, de l’Associació Chisana, va parlar sobre “el costat més dur de la maternitat, el dol perinatal”. Va qüestionar l’aplicació dels protocols a l’Arnau, així com la “falta de formació dels professionals sobre això o la negativa a rebre suport extern per proveir aquesta atenció psicològica especialitzada”. També va denunciar el fet que aquestes dones hagin de compartir un espai sense intimitat amb d’altres mares i nadons vius.Per la seua part, llevadores de l’Arnau valoren la reforma plantejada com un “pedaç” i consideren que “l’ideal seria comptar amb una casa de parts com la de Can Ruti, fora de l’àrea obstètrica però a prop o adjunta a l’hospital”.

‘Només’ 41 queixes els últims 5 anys, amb 13.000 parts

En els últims cinc anys, el bloc obstètric de l’Arnau ha rebut 41 queixes i reclamacions formals, de les quals només 8 van ser per “insatisfacció amb l’estructura” del centre. L’any passat n’hi va haver 6, i el 2023 només n’hi va haver una. Segarra va afirmar que no “ens podem guiar per aquestes dades per fer el que hem de fer, però sorprèn molt que rebem tan poques queixes”.