Àngel Ros: «La Llotja és l’obra emblemàtica de la Lleida del segle XXI»
L’impulsor de la Llotja veu les crítiques “només estrictament en clau d’erosió política”
Àngel Ros, alcalde de Lleida entre 2004 i 2018.
Fa 15 anys va dir que la Llotja havia de convertir-se en el tercer espai escènic de Catalunya. Expectatives complertes? Per una consideració purament física, de mida, la Llotja només té per davant el Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya, ambdós a Barcelona. Una altra cosa és que la programació respongui. I jo crec que ha estat molt interessant al terreny de les arts escèniques, teatre, dansa, òpera... Em sento molt orgullós de la inauguració amb l’òpera Il Trovatore, una coproducció amb el Liceu.
També va afirmar llavors que la Llotja posaria Lleida en la primera divisió dels congressos. Érem la primera ciutat de Catalunya després de Barcelona en fires, congressos i convencions i no teníem un palau per acollir-los. Es feien a la Universitat, en hotels...
La idea inicial era un palau de congressos. I el teatre? Em va donar la idea Joaquim Nadal, que coneixia de quan vaig treballar a l’ajuntament de Barcelona: “per una mica més, també tens un teatre, només has d’afegir escenari i fossa per als músics”. Dit i fet, des d’aleshores ha exercit el doble paper de teatre i palau d’actes de tot tipus. Un dia fins van arribar a coincidir en diferents sales Mariano Rajoy, José Montilla i Artur Mas!
Com la qualifica a nivell estètic? És l’edifici emblemàtic de la Lleida moderna, el més representatiu del segle XXI. I des d’aquí es veu la Seu Vella, el símbol històric de la ciutat. La Llotja és especialment bonica i funcionalment molt operativa, també la plaça exterior i la grada, que donen molt joc per a activitats.
Però també ha patit crítiques. Sempre les he entès en clau estrictament d’erosió política. Van llançar acusacions d’obra faraònica, de ruïna econòmica..., quan tot es va sufragar amb la venda del solar al costat de l’edifici. Si els que s’han quedat amb els drets d’aquest solar renuncien, retornarà a la Paeria. L’important és que la Llotja es va construir i que des d’aleshores aporta turisme de negocis, que repercuteix en l’hostaleria i el comerç, i activitat cultural a la ciutat. Agraeixo de forma especial la tasca de Toni Cabero, un dels agents culturals que més l’han impulsat, i de la Jesús Costa, que la va dirigir un temps.
És el seu gran llegat polític? És una gran obra emblemàtica per a Lleida, però també n’hi ha altres, com la rehabilitació de Gardeny com a parc científic o el pont de Príncep de Viana com a part del Pla de l’Estació.
