ESNOTICIA
La Llotja de Lleida: del mercadillo al gran edifici cultural
L'estrena de la Llotja el 2010 va fer realitat un gran teatre municipal i una seu estel·lar per a congressos. Es va pagar amb els 49,5 milions d'euros de la venda d'un solar que encara cueja
Des del 1967, l’actual espai on s’aixeca la Llotja estava ocupat pel mercat central i cada dissabte per les parades de roba, fruita i verdura, que es van traslladar a l’actual aparcament del Barris Nord a finals del 2003. - MAGDALENA ALTISENT
Aconseguir que Lleida disposés d’un gran teatre municipal. Aquesta era la idea de la Paeria des de feia molts anys. De fet, en el seu moment ja va negociar la compra del Teatre Principal, però mai no es va acabar de segellar un acord amb la família Cortada. I a més, una altra de les grans apostes era la de potenciar el turisme de negocis, vinculat a fires i congressos per competir amb Barcelona. I és clar, les evidents limitacions del Palau de Vidre no ajudaven. Per això, la Llotja va fer realitat els dos projectes: un gran teatre municipal i un equipament de primer ordre per a congressos i convencions, que es va alçar al solar de Pardinyes que, des del 1967, acollia el mercat central de fruites i verdures i el mercadillo setmanal, traslladat a finals del 2003 al Barris Nord.
Vista aèria del solar de Pardinyes, al costat de Mercolleida, on s'ubica l'edifici de La Llotja. - MAGDALENA ALTISENT
El projecte, liderat pel gabinet Mecanoo, amb l’arquitecta holandesa Francine Houben, va començar a materialitzar-se a començaments del 2007 a l’avinguda Tortosa. La construcció es va sufragar amb els diners ingressats per la venda del solar que queda entre l’edifici i el pont de Pardinyes. En aquest espai s’havien de construir dos grans torres de pisos, un projecte que va portar la promotora Cerbat, integrada per una empresa local i una altra de Caixa Catalunya, a pagar 49,5 milions d’euros per aquest espai de 27.000 m2. Però la bombolla immobiliària va aparcar les torres i el solar continua tancat des d’aleshores. El contracte estipulava l’edificació obligatòria dels dos minigratacels i que, en cas contrari, la titularitat de la parcel·la revertiria cap a la Paeria. L’alcalde, Fèlix Larrosa, va assegurar aquest mes que “o tira endavant el projecte inicial o la Paeria exercirà el procés de revertiment de la finca; això sí, sempre amb la mà estesa per pactar però sense perjudicar mai els interessos de la ciutat”. En aquest sentit, Larrosa va afegir que “el consell d’administració del Centre de Negocis i Convencions va donar un termini a l’empresa propietària del solar, que ha sol·licitat la revisió del nostre plantejament i esperem resposta.” En el futur, una altra transformació del complex serà la unió amb Fira de Lleida travessant el riu Segre amb una passarel·la.
Muntatge de l'estructura metàl·lica que permet que la base de l'edifici sigui més estreta que la part superior.
La inauguració ‘reial’, al març amb Joan Carles i Sofia
La Llotja es va estrenar el 21 de gener del 2010 amb la posada en escena de l’òpera Il Trovatore, de Verdi, la primera coproducció de Lleida i el Liceu. Però la inauguració oficial de l’edifici no va arribar fins a dos mesos després, el 23 de març.
Els reis Joan Carles i Sofia van recórrer l'interior de La Llotja guiats per l'alcalde, Àngel Ros.
La Llotja va rebre llavors el beneplàcit reial amb la presència dels llavors reis Joan Carles i Sofia. Els actuals monarques emèrits es van desfer en epítets admiratius davant de l’edifici, que van recórrer de dalt a baix guiats pel llavors alcalde, Àngel Ros. L’acte, entre un espectacular desplegament policial, va congregar mig miler de convidats de la societat civil lleidatana.
