SANITAT ADDICCIONS
Lleida, la província de Catalunya on menys es fuma
Encara que la diferència és mínima, la província registra la prevalença de fumadors més baixa de Catalunya, del 21,2% al pla i el 22,2% a l'Alt Pirineu i Aran. Preocupació per l'impacte dels cigarros electrònics en els joves, que “comencen a fumar cada vegada més aviat”
Alumnes d’Alcarràs participen en un dels programes de prevenció del tabaquisme que es porta a terme a les escoles. - ICS LLEIDA
Lleida és la província catalana en la qual menys es fuma. Encara que la diferència és mínima, les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran són les que presentaven una menor prevalença el 2023, del 21,2% i 22,2%, respectivament. La resta oscil·len entre el 22 i el 23%, i destaquen el Camp de Tarragona (26%) i Terres de l’Ebre (27,4%), on més es fuma. Així es reflecteix a la Central de Resultats del departament de Salut, que mostra un descens progressiu del nombre de fumadors des del 2019, quan la mitjana catalana era del 25,1%. El 2023 va ser del 22,6%.
La cap del servei de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), Teresa Hernández, explica que és molt difícil identificar les causes de la menor quantitat de fumadors a Lleida per la poca diferència que hi ha entre regions. Parla d’una “tendència a la baixa general” que atribueix a l’aplicació de polítiques de prevenció i control del tabac. “Les accions que s’estan portant a terme estan donant fruits, com els programes per deixar de fumar, els tractaments amb fàrmacs que també contribueixen i les prohibicions de fer-ho en determinats entorns” com els propers a escoles. No obstant, assegura que “el tabac continua sent el principal factor de risc per a les malalties cardiovasculars, respiratòries i per al càncer de pulmó”.
El tabaquisme tendeix a la baixa a causa de més sensibilització i dels programes de prevenció El cribratge del consum d’alcohol s’ha incrementat al final de la pandèmia i supera el 45% a Lleida
Tot i que considera que cada vegada hi ha més sensibilització sobre les conseqüències negatives del tabac, Hernández lamenta que “els joves comencen a fumar cada vegada més aviat” perquè “generalment no pensen que pugui suposar-los un problema”. En culpa en gran part els cigarros electrònics (vapers), ja que “hi ha estudis que indiquen que el 50% dels adolescents d’entre 14 i 18 anys els han provat”.
D’altra banda, el cribratge del consum d’alcohol va arribar al 45,8% de la població del pla i el 46,9% del Pirineu el 2023. La mitjana catalana va ser del 46,4%. Aquest índex correspon a les persones d’entre 14 i 80 anys que s’han sotmès almenys a un cribratge de consum en els últims 24 mesos o han tingut un problema de salut relacionat amb l’alcohol. Tant en el conjunt de Catalunya com a Lleida, la població amb cribratge va estar per sobre del 70% fins a l’any 2019, quan va baixar de forma gradual –però també abrupta– fins a principis del 2022. Llavors va arribar al mínim, del 29,2%.
Sobre això, Hernández explica que l’augment que s’està donant des de l’any 2022 respon que després del final de la pandèmia “s’està fent un millor cribratge als centres d’Atenció Primària (CAP), es pregunta als pacients pel tipus de consum i se’ls ofereix la possibilitat de tractar-los i començar un seguiment”.
Fa referència al programa Beveu menys, que identifica persones que poden tenir conductes de risc, se’ls pregunta la quantitat que consumeixen regularment i “els informem dels riscos utilitzant una calculadora molt senzilla”.
De la mateixa forma que amb el tabac, la preocupació més gran dels sanitaris amb l’alcohol és el consum prematur. “L’alcohol i el tabac són drogues socials, poden dependre molt de l’entorn i la socialització, sobretot en els joves”, afirma Hernández.
“L’alcohol té el problema afegit de l’alta accessibilitat, ja que es continua venent a menors malgrat totes les prohibicions”, conclou.
