La UdL ingressa 3,6 milions en contractes i serveis d'investigació per a empreses

La Universitat de Lleida (UdL) va ingressar l’any passat 3,6 milions en contractes de transferència de coneixement i tecnologia i en serveis d’investigació (R+D+i) que va firmar amb empreses i altres organismes, un 24,7% més que els 2,8 milions del 2022. La vicerectora de Transferència de Coneixement, Olga Martín, va indicar que s’han recuperat les xifres que s’havien assolit abans de la pandèmia i va apuntar que gairebé la meitat dels contractes, un 48%, van ser amb firmes del sector agroalimentari, un 19% de l’àmbit de la salut i un 11%, de tecnologia. 

Les empreses contracten la UdL per a qüestions com el desenvolupament de prototips, estudis sobre aliments o anàlisi de laboratoris. Així mateix, un 23% dels contractes es van centrar en el desenvolupament social i territorial, i en aquest cas bàsicament consisteixen en l’elaboració d’informes. Martín va postil·lar que els serveis acostumen a ser més senzills (unes analítiques, per exemple), mentre que els contractes solen ser per treballs més complexos.

La vicerectora va afegir que l’ingrés mitjà per contracte de transferència va ser de 22.000 euros, malgrat que els imports van des dels 10.000 a més 100.000. La major part dels 84 contractes de transferència de coneixement i tecnologia al sector productiu subscrits en total, van ser amb empreses de Ponent o de l’entorn de l’eix de l’autovia A-2 fins a Barcelona, per un import conjunt d’1,07 milions. En concret, 20 contractes amb firmes del Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, Urgell, Pallars Jussà i Sobirà i Solsonès i 31 més amb empreses de la resta de Catalunya. A més, en va rubricar uns altres 24 a la resta de l’Estat (Madrid, Saragossa, Balears, Osca, Navarra, Biscaia i Castella-la Manxa) i 9 van ser internacionals, amb empreses dels EUA, Bèlgica, Andorra, Alemanya, França i Finlàndia.

Influencers virtuals en turisme per atreure joves

Una investigació de la UdL publicada a la revista Young Consumers conclou que els influencers virtuals generats amb intel·ligència artificial (IA) poden ser un bon instrument perquè destinacions turístiques, hotels i restaurants alineïn la seua promoció amb els objectius ètics, atansant-se així al públic jove. L’anàlisi de les publicacions a Instagram de Sena Zaro, la influencer virtual d’una cadena d’hotels de luxe Cenizaro Hotels & Resorts, també posa de manifest carències ètiques en aspectes com els drets laborals o la responsabilitat professional. “És la primera investigació que examina una influència virtual en la indústria turística analitzant específicament com es relaciona amb els joves i tenint en compte els principis ètics que marca l’Organització Mundial del Turisme”, explica la professora Eva Martín, una de les autores, juntament amb Berta Ferrer i Júlia Martí. Han constatat que la influencer virtual pot transmetre autenticitat i connexions emocionals, i destaquen que promou el patrimoni cultural, les característiques locals úniques de cada lloc i la sostenibilitat.