Lleida va tancar el 2024 amb un rècord de 10.000 persones en espera per a operacions

Lleida va tancar el 2024 amb 10.002 pacients en llista d’espera per ser operats, 9.056 a la regió sanitària del pla i 946 a l’Alt Pirineu i Aran, segons dades del Servei Català de la Salut. Es tracta de la xifra global més elevada dels últims anys, ja que el desembre del 2023 hi havia 9.872 pacients esperant una intervenció, el 2022 eren 9.721 i 8.991 el 2021.

A la regió sanitària de Lleida, la intervenció amb més pacients que es troben en llista és la d’extirpació de lesions cutànies, amb 520 (133 dies d’espera), seguida per la d’hèrnia inguinal, amb 465 (110 dies). Mentre la que acumula més demora és la d’hèrnia discal, amb 584 dies, o el que és el mateix, un any i mig (140 pacients en llista), i la de raquis (columna vertebral), amb 448 dies (i 472 persones pendents).

Unes altres dos cirurgies superen els dos-cents dies d’espera, la de parpelles (254) i la de musculatura ocular (251). A l’Alt Pirineu i Aran, les dos operacions amb més demora són les de varius, amb 131 dies (encara que només hi ha 27 persones en espera), i d’amígdales, amb 123 (i 10 pacients). La intervenció amb la llista més llarga, de 95 persones, és l’artroscòpia.

Salut va indicar que l’any passat es va consolidar un pla per reduir les llistes d’espera i assegura que als hospitals de Lleida es va incrementar l’activitat quirúrgica un 2,8% i es van reduir un 20% els pacients “fora de termini”. Assenyala també que “tots els centres hospitalaris de Lledia van aconseguir els objectius marcats” i afegeix que “van disminuir el temps d’espera un 3,4%”.

Quant a les visites a l’especialista, al pla els que tenen més pacients en espera són Oftalmologia, amb 5.119, i Traumatologia, amb 4.010. També són les que acumulen més dies d’espera per ser visitats, amb 129 i 86, respectivament. En tercera posició es troba Al·lergologia, amb 73 dies i 795 pacients en llista.

A les comarques de muntanya, l’especialitat amb més dies d’espera és Dermatologia, amb 52 (202 pacients esperant), i la que més persones té més llista és Traumatologia, amb 345, però en aquest cas la mitjana d’espera és menor, de 32 dies.

Respecte a les proves diagnòstiques, a la regió sanitària de Lleida les mamografies són les que encapçalen el rànquing de demora, amb 74 dies, seguides de les gammagrafies (72 i polisomnografies (71). Aquesta última prova és la que lidera el rànquing al Pirineu, amb 64 dies d’espera.

«Sis mesos esperant i un any de calvari»

Benito Deosdad, veí de Ponts de 56 anys, espera des de l’estiu passat una operació de l’aparell urinari amb cirurgia robòtica a l’Arnau, per posar fi a un calvari que va començar fa més d’un any i pel qual també va perdre la feina. Segons informes mèdics, va ser intervingut el desembre del 2023 a l’Arnau al patir una hidronefrosi al ronyó, al febrer va tornar a l’hospital per una infecció urinària i al març va ser operat per implantar-li un catèter. Al juny, en va tenir una altra, una hidronefrosi. Va ser intervingut i li van practicar una nefrostomia que drena l’orina a un bossa. La seua dona subratlla que llavors els van explicar que s’hauria de sotmetre a una altra operació, va ser inclòs en llista el 17 d’octubre, el van citar per al 16 de gener i a última hora la van anul·lar, sense nova data. L’Arnau va dir que no valoren casos concrets.

Resposta per a una altra possible covid

El ministeri de Sanitat ultima un Pla Estatal de Preparació i Resposta davant d’Amenaces per a la Salut que permetrà activar de forma immediata un mecanisme de reacció tot just presentar-se el risc per evitar un altre impacte com el del coronavirus. D’altra banda, la consellera de Salut, Olga Pané, va dir ahir que els casos de grip ja estan baixant i Junts reclama la seua compareixença al Parlament perquè expliqui la “falta de previsió”.

Català per al sector sanitari

La meitat del personal sanitari que va començar el curs gratuït de català de Salut no l’ha acabat, 1.352 de 2.700 inscrits, va indicar ahir la consellera de Salut. Va detallar que el 52% dels metges col·legiats l’últim any a Barcelona són de fora de la UE i un altre 25% d’altres zones d’Espanya, i que se’ls demana que aprenguin català. Per això, impulsa el programa Prescriu-te el català, que aquest any incorpora el nivell A2 als ja existents B1, B2 i C1.