El Govern planteja prohibir el mòbil a l'ESO fins i tot per a finalitats educatives

La consellera d'Educació, Esther Niubó, va encarregar ahir a la comissió per a una Digitalització Responsable, formada per una cinquantena d'experts, que estudiï ampliar la prohibició de l'ús de mòbils a les aules a tota l'educació obligatòria, fins i tot a l'ESO per a activitats amb finalitats pedagògiques, així com la restricció total a Infantil.

Educació planteja ara ampliar la prohibició del mòbil a les aules d’ESO fins i tot per a finalitats educatives. Actualment, ja no se’n permet l’ús a Infantil i Primària i, a la majoria de centres de Lleida, tampoc a l’ESO, a excepció de les activitats que els docents programen amb aquest dispositiu.

Però ahir la consellera d’Educació, Esther Niubó, va anar més enllà i va encarregar a la nova comissió per a una Digitalització Responsable, formada per una cinquantena d’experts (vegeu les claus), que avaluï l’ampliació de la prohibició del mòbil a tota l’educació obligatòria. Afirma que han rebut “queixes i comentaris” de famílies i centres que creuen que “es podria prescindir” d’aquests dispositius per complet perquè això “evitaria la pressió” d’haver de donar-ne un als adolescents.

De fet, Niubó va apostar per avaluar l’ús genèric de dispositius digitals i pantalles als centres, no només de mòbils, i es va centrar especialment en Infantil, etapa per a la qual planteja una restricció total.

La consellera argumenta que des de la pandèmia escoles i instituts han adquirit molts dispositius digitals, però no s’ha analitzat com s’ha aplicat aquesta tecnologia ni el seu impacte. Per això, ha encarregat una auditoria a l’Institut Català d’Avualuació de Polítiques Públiques (Ivàlua) per “avaluar com s’estan utilitzant actualment” i l’informe podria estar a punt a partir de l’estiu.

Per exemple, Niubó proposa avaluar si resulta pedagògicament positiu impartir “de manera gamificada” matèries com les matemàtiques o bé l’impuls de la lectura. Incideix que aquest debat sorgeix dels mateixos claustres dels centres i veu necessari estudiar l’ús i els efectes dels dispositius i corregir-ne, si cal, el rumb”. Reconeix les oportunitats que poden oferir aquests recursos digitals, però insisteix que també poden portar efectes negatius.

La previsió és que la comissió d’experts tingui a punt per al curs vinent 2025-2026 una sèrie de pautes i recomanacions per als centres educatius i també una guia per a les famílies.

Docents prefereixen un ús controlat en comptes del veto total

Directors d’instituts de Lleida defensen més un ús controlat dels mòbils que la prohibició total. Un director va instar a “no demonitzar eines que tenim a l’abast i que ens poden ser útils si se’n fa un ús responsable i ben tutoritzat per famílies i docents”. Un altre veu favorable vetar-los a l’ESO, però no a Batxillerat, perquè serveixen per a activitats que “són útils per a l’alumnat i d’aquesta manera els eduquem en l’ús conscient el mòbil”. Un tercer creu que “no és necessari prohibir-ho totalment”. “Ara els alumnes de primer i segon d’ESO deixen el mòbil en custòdia a consergeria i els més grans el porten a sobre, però no l’utilitzen. I si un professor el vol utilitzar sota la seua supervisió per a alguna activitat, ho veig bé. És una eina més que els haurem d’ensenyar a utilitzar”, argumenta.

Una altra directora indica que “hi ha projectes que s’han de fer amb mòbils amb finalitats educatives i caldrà veure com es poden portar a terme” i advoca per “ fer pedagogia amb les famílies perquè veiem que els alumnes porten el mòbil a la motxilla, encara que està prohibit, perquè a casa així els ho diuen”.

Una altra directora diu que famílies que no donen mòbils als fills “ens demanen que busquem alternatives per treballar continguts”, i afegeix que “és important retardar-ne l’ús, però no podem obviar que els utilitzaran i cal donar-los eines perquè ho facin de forma crítica”.

Un miler més de places als cursos per al nivell C2 de català

El Govern ampliarà l’oferta de cursos de nivell C2 de català a través d’un acord amb sindicats i entitats que permetrà crear 1.000 noves places públiques. A partir de l’abril, s’obriran cursos tant presencials com en línia, començant una etapa de “col·laboració més àmplia” entre la conselleria de Política Lingüística i les entitats. El Consorci per a la Normalització Lingüística també ampliarà places dels seus cursos. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va assegurar que aquestes mesures faciliten que els docents i futurs docents arribin a les aules amb un coneixement “sòlid” del català.