El 18,9% de les canonades de la xarxa d'aigua potable són de fibrociment

La xarxa d’aigua potable de Lleida ciutat té encara 121,1 quilòmetres de canonades de fibrociment, un material molt utilitzat als anys cinquanta, seixanta, setanta i vuitanta del segle passat per a tota mena de construccions que més tard es va descobrir que és tòxic si es trenca. Així ho detalla la memòria del projecte per a la renovació de la xarxa d’aigua a les avingudes de Balmes, Prat de la Riba i el carrer Artur Mor. Aquests 121,1 quilòmetres representen el 18,9% del total de la xarxa, que té 641 quilòmetres i des dels anys noranta s’ha anat reduint de forma progressiva. De fet, segons ha pogut saber aquest diari, en els últims deu anys ha disminuït aproximadament en un 3% i la previsió del govern municipal és anar substituint-les de forma gradual per altres materials com el polietilè.

A més de fibrociment, la resta de canonades de la xarxa són de polietilè, formigó armat, fosa nodular o grisa, de ferro o de PVC. El material predominant és el polietilè, present en el 62,6% de la xarxa, uns 401 quilòmetres de canonades. El segon material més comú és el fibrociment i el segueixen el PVC amb un 8,3% (53,2 quilòmetres); fosa nodular amb un 8,2% (52,5 quilòmetres); i formigó armat amb un 1,7% (10,89 quilòmetres). A nivell més residual també hi ha conductes de ferro, amb un 0,2% (10,89 quilòmetres) i de fosa grisa, amb un 0,1% (0,64 quilòmetres). En aquest sentit, en la memòria del projecte de millora de la xarxa es detalla que les escomeses domiciliàries de plom són el 8% del total i que la previsió a mitjà i llarg termini és substituir tant aquestes escomeses com les canonades de fibrociment per polietilè.

Per la seua banda, l’alcalde, Fèlix Larrosa, va dir sobre això que “cada vegada que hi ha algun tipus d’actuació a la via pública s’actua també al subsol, és lògic, sabem on són i a mesura que anem fent actuacions urbanes anirem renovant aquestes canonades”. Va remarcar que el fibrociment no és tòxic si no es trenca i que amb el nou pla director de la xarxa d’aigua “acabarem de definir totes les actuacions a executar en els propers anys”. 

La Generalitat va aprovar fa dos anys un pla perquè Catalunya sigui lliure d’amiant el 2032 i va estimar que actualment encara hi havia 4 milions de tones d’aquest material en cobertes, canonades i altres infraestructures. Així mateix, el Govern estima que el fibrociment té una vida útil d’entre 30 i 50 anys i per al 2030 el 85% d’aquest material que hi ha per tot Catalunya haurà superat aquesta antiguitat.