La falta de pisos a Lleida provoca que l’anunci “es lloga” duri uns pocs dies

La baixa oferta i l'alta demanda per llogar un habitatge causa que la gran majoria dels de la demarcació tardin com a màxim una setmana a ser llogats des que s'anuncien als portals immobiliaris. El 19% dels de la demarcació i el 21% dels de la capital oferts a Idealista es firmen durant les primeres 24 hores.

La combinació entre l’alta demanda i la baixa oferta d’habitatges de lloguer està causant que gairebé tots els pisos de Lleida oferts en portals immobiliaris es lloguen durant la mateixa setmana en què s’anuncien. Ho afirma el president dels Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida, Josep Maria Esteve, que assegura que “podem arribar a rebre fins a 30 sol·licituds en un sol dia”. En efecte, el 19% dels habitatges de la demarcació i el 21% dels de la capital que es van llogar a través d’Idealista durant el quart trimestre de l’any passat no van estar ni 24 hores al mercat. Durant el mateix període del 2023 van ser el 17% i el 18%, respectivament. Així mateix, Esteve afirma que els preus es mantenen estables entre els 6 i 8 euros per metre quadrat.

Des de Semat Finques de Tàrrega van destacar que “no tenim oferta de pisos disponibles, mentre que hi ha una demanda brutal”, informa Laia Pedrós. Des d’aquesta immobiliària de la capital de l’Urgell van afirmar que han notat un canvi de tendència des de l’aprovació de la nova llei.

“Abans anàvem fent, anaven sortint pisos per a lloguer, però ara els propietaris opten per no posar-los al mercat.” Esteve ho constata i afegeix que “hi ha molts pisos que no els traiem al mercat perquè tenim llistes d’espera, i en molts casos els inquilins que marxen busquen el següent”.

Per la seua part, des de Finques Tàrrega van explicar que hi ha molta més demanda que oferta, encara que hi ha moviment amb una mitjana d’entre un i tres pisos de lloguer al mes. Ara els propietaris poden escollir més el perfil de l’inquilí perquè hi ha molta demanda. Van subratllar que abans un pis lliure podia passar un o dos mesos buit mentre que ara només hi ha temps de netejar-lo perquè hi entri el nou inquilí.

Eric Obiols, responsable de l’àrea d’Immobiliària de la Gestoria Estañol de la Seu, va explicar que “pràcticament no ens entra res, molt poca cosa”, i que “el poc que ens arriba el lloguem amb a penes fer dos trucades de telèfon”, informa Cynthia Sans.

Insisteix que la situació és “molt complicada” i “hi ha molt poca oferta”. “L’últim pis que ens va entrar i vam decidir publicar-lo, des de les 21.00 hores fins a les 8 del matí de l’endemà havia rebut vuitanta missatges de persones interessades”, assegura.

En aquest sentit, la immobiliària té un sistema pel qual les persones interessades omplen un formulari amb informació personal i econòmica. “Quan rebem un pis ens basem en la informació que tenim dels qüestionaris i els anem trucant”, assenyala. I cada tres mesos, si encara està a la base de dades, la persona interessada és esborrada de la llista i si li interessa continuar-hi perquè no ha trobat habitatge de lloguer torna a omplir les seues dades.

«Vaig trobar el meu pis a través de les xarxes»

Dounia. Viu en un pis d’Estudiants

“La via més fàcil per trobar pis va ser a través d’un grup de Facebook per a estudiants en el qual els propietaris o els mateixos inquilins els anuncien”, explica la Dounia. “He anat mirant ofertes en portals, i en alguns casos he vist com desapareixien d’un dia per l’altre o fins pujades d’entre 50 i 70 euros de preu”, afegeix. Un inquilí d’un altre pis, Jandro, explica que “vam llogar el nostre pis fa quatre anys i vam tardar unes dos setmanes a formalitzar el lloguer des que vam veure l’anunci”.

«Vam firmar el contracte en una setmana»

Júlia. Viu en un pis a Lleida ciutat

“Vam entrar al nostre pis el maig de l’any passat i al buscar ens vam adonar que les ofertes desapareixien bastant ràpid”, explica la Júlia. Tanmateix, “els nostres propietaris no ens van posar gaire pressa i vam tenir marge per decidir. Des que vam veure el pis per internet fins que vam firmar el contracte va passar una setmana o deu dies com a màxim. Abans vivia a Barcelona, i trobar pis m’ha semblat molt més fàcil a Lleida perquè hem tingut un contacte molt més proper i àgil”.