La llei d'habitatge és ineficaç, segons la investigació d'un lleidatà

“El dret a l’accés a un habitatge digne, malgrat ser un dels elements essencials que orienten la política social i econòmica dels governs estatals i autonòmics, no és reconegut formalment com un dret fonamental.” Aquesta és la primera conclusió del treball de final de grau del lleidatà Pau Castany, que aquest juny s’ha titulat en Dret i Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat de Lleida (UdL). La seua investigació, en la qual desenvolupa per què l’última llei d’habitatge s’està executant de forma “descurada i poc garantista”, ha obtingut matrícula d’honor i ha estat el treball premiat de la seua facultat en els últims premis del Consell Social de la universitat.

Castany, que va abordar una qüestió que està en el centre de l’actualitat, explica que “malgrat que la regulació de l’habitatge és estricta, no hi ha conseqüències si es vulnera”. A banda de la falta de regulació per als incompliments, en el seu estudi indica que el concepte de gran tenidor és “sobri i imprecís” perquè a Catalunya són els titulars de cinc o més habitatges i a la resta de l’Estat, de 10, i afegeix que “pot donar-se el cas que al propietari de tot un bloc de pisos només li computi com un habitatge”. També explica que “la contenció dels lloguers és teòricament una mesura temporal, però en la mateixa llei d’habitatge s’incorporen articles en els quals s’indica que el 2024 es crearia un índex i té vocació de perdurar en el temps”.

D’altra banda, el jove considera que la declaració de zones tensionades “potser ha perdut el sentit i s’ha calibrat malament” perquè afecten el noranta per cent de la població catalana. Així, valora que “si tot el mercat està tensionat no té molt sentit diferenciar zones” i afegeix que “un tribunal ha declarat que Barcelona, una de les ciutats on més han pujat els preus dels lloguers, no compleix els requisits per ser declarada com una zona tensionada”. Finalment, Castany assegura que “el fet que els arrendaments d’habitacions o de temporada quedin fora de l’àmbit d’aplicació de la llei no provoca res més que la disminució de l’oferta d’habitatge per a ús residencial”.

Amb tot, conclou que “la contenció de la renda constitueix la màxima expressió del fracàs de la legislació aprovada”, ja que l’increment anual del 2022 va ser del 7,70%. “No tindrà èxit sense mesures que garanteixin el seu compliment ni sense mesures complementàries que afavoreixin la inversió i l’oferta d’habitatge, com mesures fiscals”, assegura.