Absolt d'obligar la seua cunyada, de tan sols 6 anys, a fer-li sexe oral

L’Audiència de Lleida ha absolt a l’aplicar el principi in dubio pro reo −en cas de dubte es resol a favor de l’acusat− un veí de Lleida de 60 anys que va ser jutjat perquè suposadament va obligar a fer-li sexe oral la seua cunyada, de tan sols sis anys, en uns fets que s’haurien prolongat durant quatre anys, fins que la víctima en tenia deu. La Fiscalia i la Generalitat –que exerceix l’acusació particular perquè té la tutela de la menor– van sol·licitar que fos condemnat a 15 anys de presó i a deu de llibertat vigilada com a autor d’un delicte continuat d’agressió sexual a menor d’edat amb l’agreujant de prevalença (superioritat), però l’Audiència l’ha absolt.

El tribunal arriba a la conclusió que “la declaració de la víctima resulta insuficient per establir un relat de fets provats descriptiu de la conducta (...). No és que es desmenteixi la nena, sinó que estimem que el patrimoni probatori amb què comptem no és suficient per a la condemna del processat”. En aquest sentit, assegura que hi ha “escassetat d’informació” en la prova preconstituïda –el visionament de la declaració que la nena va fer davant dels psicòlegs de Justícia–, greus contradiccions i absència d’elements objectius perifèrics que “porten a un dubte raonable el tribunal”, per la qual cosa s’ha de decidir aplicant in dubio pro reo. L’Audiència fa seus els arguments de l’advocat defensor, Marc Torres, que va sostenir que no hi havia prou indicis i, en canvi, existien molts dubtes. En la vista oral, celebrada el 30 de gener, l’acusat ho va negar categòricament i va afirmar que “jo era el dolent de la pel·lícula”. Va ser l’escola a la qual anava la menor la que va alertar el juny del 2022 dels presumptes abusos després d’una tutoria amb la mare. La mestra va explicar que, “de passada, la mare em va dir que la seua filla mentia i que fins i tot deia que el seu cunyat [la parella de la seua filla gran] li feia coses. Llavors vaig parlar amb la nena i em va acabar explicant el que li havia ocorregut”. Després de la denúncia, la Generalitat va assumir-ne la tutela. Tanmateix, tant la mare de la nena com la seua germana i parella de l’acusat van declarar que la menor mentia.

Per la seua part, els pèrits –que la van avaluar quan tenia 11 anys– van determinar que el relat tenia “els marcadors que fan molt probable que hagi patit els abusos, que sigui veraç i compatible amb la situació viscuda”. Tanmateix, el tribunal determina que “la prova practicada només ha permès assolir “sospites”.

La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.