El cultiu industrial de marihuana utilitza tecnologia agronòmica punta
Fins a cinc collites en un any
Aquesta plantació inclou elements com l’injector de CO 2, la il·luminació amb llums led, el reg localitzat i els ventiladors per refrigerar.
Els grups que es dediquen al cultiu industrial de la marihuana per vendre-la com a substància estupefaent apliquen als seus hivernacles o plantacions indoor tecnologia agronòmica punta l’ús de la qual ni tan sols és habitual, pel seu alt cost, a les explotacions agrícoles. “Arriben a aconseguir quatre i cinc collites en un any”, explica una font policial, quan el cicle de la planta en condicions naturals té una durada d’entre set i vuit mesos, a partir de març i abril.
Les plantes nascudes de llavors genèticament millorades tarden “de quatre a vuit mesos des que se sembra fins que es cull, segons la varietat”, expliquen fonts de Cannabis Light Spain, un dels principals comercialitzadors de CBD (el component terapèutic del vegetal) a l’Estat. I com s ’aconsegueixen aquests rendiments? Invertint, una cosa que es fa en clau empresarial, ja que l’objectiu és obtenir el benefici més gran possible. L’últim any, els Mossos han localitzat a Castellserà una plantació amb “una espècie d’alt rendiment, poca alçada i gran producció de cabdells” que va resultar ser una varietat transgènica, modificada genèticament.
A banda de la llavor i l’adob de la terra, ja sigui manual o hidropònic (dissolt a l’aigua), tres factors ambientals resulten clau en el cultiu: la temperatura, per a la modulació de la qual és habitual l’ús d’aparells d’aire condicionat (o ventiladors als hivernacles menys acabalats); la il·luminació, fonamental per simular el cicle solar al tractar-se de plantacions en llocs tancats i per a la qual cada vegada és més freqüent l’ús de llums led, sistemes la complexitat dels quals va sorprendre els Mossos a Juncosa i la Floresta, i el reg, normalment regulat per microaspersors.
L’ús de compressors per renovar l’aire, el de plaques fotovoltaiques per alimentar les instal·lacions i el de comandos remots i artefactes de domòtica per part de les bandes, aquests últims per fer anar les instal·lacions sense deixar-s’hi veure, ha deixat de sorprendre els investigadors per la freqüència amb què es donen. No ocorre el mateix amb altres avenços com els injectors de CO2, amb els quals es multiplica l’aliment que les plantes consumeixen durant el dia per fer la fotosíntesi i créixer, cas dels intervinguts per la Guàrdia Civil a Areny.
El pressupost d’una instal·lació amb tots aquests elements puja diversos milers d’euros (l’injector de CO2 costa de 50 a 400 euros, els led de 400 a 1.400, l’aire condicionat pot superar els mil, etc.), que els empresaris recuperen amb la collita: per cada 40 quilos de planta s’obtenen deu quilos d’herba fumables que comercialitzats en alta cotitzen a entre 1.000 i 3.000 euros/kg i que arriben a superar els 5.000 quan són venuts a la venda al detall per al consumidor final (i els 8.000 i els 12.000 si s’exporta a Alemanya o a Suècia, segons la Policia).
El consum mitjà d’una plantació correspon al de 80 habitatges.
Suposa gairebé la meitat de la llum defraudada en un any a Lleida
Si es té en compte, segons Endesa, que el consum mitjà d’un habitatge és de 3.500 kWh, els quilowatts punxats per a la marihuana a Lleida equivalen al consum de 2.078 llars. És a dir, si tenim en compte que la mitjana és de 2,5 habitants per llar, seria l’equivalent a una població d’uns 5.200 habitants com Agramunt, per exemple.
Endesa compta amb una unitat de frau elèctric. Un dels seus portaveus explica que “els cultius interiors de marihuana necessiten generar llum unes 18 hores al dia i això val molts diners”. És a dir, grans quantitats d’electricitat per fer funcionar els sistemes d’il·luminació, climatització i ventilació necessaris per al cultiu. “Cultius en pisos o cases consumeixen com si fos una indústria”, afirma. Quant a les instal·lacions, explica que “són sofisticades i fins i tot amb domòtica, hi ha electricistes que estan molt buscats per l’alt grau de professionalització”. Tanmateix, adverteixen que és un problema de seguretat.
La companyia té habilitats canals per rebre denúncies anònimes de frau: anomalias@enel, el telèfon 800 760 220 o omplint un formulari. L’ús de la intel·ligència artificial s’ha convertit en una eina essencial per combatre un frau cada vegada més professionalitzat i amb una alta taxa de reincidència.
