UNIVERSITAT MOBILITAT
Uns 400 alumnes de més de trenta nacionalitats estudien a la UdL
La Universitat de Lleida vol reactivar l'arribada d'estudiants de la Xina i obrir noves opcions en països com l'Uzbekistan i el Kazakhstan. Potencia la seua immersió al català amb cursos intensius i voluntaris que els ajuden

Alguns dels estudiants estrangers al claustre del Rectorat durant la jornada de benvinguda de dijous passat. - S.E.
Estudiants de més de trenta nacionalitats han triat la Universitat de Lleida (UdL) per a una estada temporal durant aquest curs. La majoria són de països europeus, com Itàlia, o llatinoamericans, com Mèxic, però també n’hi ha de llocs tan distants com Corea del Sud o l’illa de la Reunió, ubicada al costat de Madagascar. Aquest quadrimestre són 187 els alumnes estrangers que estudien a la UdL en el marc de programes de mobilitat i en tot el curs, en sumen 427.
Antoni Granollers, vicerector d’Internacionalització, indica que el número s’ha estabilitzat i apunta que per poder acollir-ne més s’ha d’ampliar l’oferta d’assignatures en anglès. Recorda també que la pandèmia de covid va frenar l’arribada d’estudiants de la Xina, país amb el qual existeix un acord per oferir Estudis Hispànics, i assegura que estan treballant per reactivar-lo el curs vinent.
A més, afirma que han iniciat contactes amb universitats de l’Uzbekistan i el Kazakhstan, que ja estan fructificant en investigació i que espera que aviat també ho faci en l’intercanvi d’alumnes.
En tot cas, els alumnes estrangers que arriben han d’adaptar-se generalment a les classes en català i per a això tenen l’oportunitat d’inscriure’s a cursos intensius de català que ofereix l’Institut de Llengües de la UdL. La directora, Montserrat Casanovas, diu que no són obligatoris, “però s’hi apunten el 95%”, ja que veuen necessari poder comunicar-se en aquest idioma. Explica que disposen també de voluntaris lingüístics “que també fan funcions d’acollida dels estudiants, els ajuden a matricular-se i els guien per la ciutat”.
En el marc d’aquest programa, que compleix 25 anys, es formen parelles lingüístiques “amb l’objectiu que practiquin català els que arriben, però també poden fer intercanvi, és a dir, els voluntaris practicar la llengua del company estranger, francès o anglès, per exemple”.
Per potenciar la immersió al català dels alumnes de mobilitat, Casanovas assenyala que han creat la campanya Jo acullo, dirigida a estudiants, professorat i personal d’administració. “L’objectiu és que tots els ajudem a integrar-se en català. Per exemple, si van a secretaria, que no els parlin primer en castellà, sinó directament en català”, subratlla.
“Lleida és a prop de Barcelona i no és tan cara”
Hana Jo i Yebin Kim són de Corea del Sud i passaran aquest quadrimestre a la UdL. La primera explica que ja estudiava espanyol al seu país i va pensar que Lleida seria un bon lloc per continuar aprenent aquest idioma i, alhora, “fer activitats” de tot tipus. La segona estudia Agricultura a Corea i a la UdL, anglès. Ambdós coincideixen que van escollir la UdL perquè Lleida està ubicada molt a prop de Barcelona i no és tan cara com la capital catalana.
“La UdL era una de les opcions i, per sort, la vaig aconseguir”
Heriberto Bañales i Yuval Lazcano són de Mèxic, de Jalisco i Hidalgo, respectivament, i van arribar a la UdL fa pocs dies. “Jo vaig escollir Lleida al ser una ciutat petita i tranquil·la, sense la bullícia de Madrid o Barcelona, més acollidora. Porto aquí des del 20 de gener i és un lloc molt fred, a diferència de la calor de Mèxic”, indica Bañales, que estudiarà assignatures de Filologia Hispànica. Afegeix que “el millor de l’intercanvi és conèixer altres persones” i creu que no tindrà problemes amb el català. Lazcano assenyala que a la seua universitat, que té conveni amb la UdL, “al principi de cada semestre ens fan una xarrada per encoratjar-nos que anem a explorar altres països i Lleida va ser una de les meues opcions, i afortunadament la vaig aconseguir”. Explica que vol “veure l’estil de vida d’Espanya”. Per la seua part, Alessia Covone, de Nàpols, reconeix que Lleida no va ser la seua primera opció, sinó Barcelona o Madrid. “Però en els dies que porto aquí veig que és una ciutat molt acollidora i la gent, molt amable, i està molt bé com la universitat organitza la nostra acollida. Segur que estaré bé aquí”, remarca.