LLEIDA
Una entitat animalista diu durant el ple que veïns disparen contra gats al Parc de les Vies de Lleida
L'associació Adgat, que critica la inacció del govern per controlar les colònies felines. Rebutjada la moció d'ERC que demanava més recursos per a aquesta finalitat, i aprovat definitivament el pressupost

El ple va rebutjar l’esmena i va ratificar els comptes d’enguany. - AMADO FORROLLA
L’ajuntament de Lleida va celebrar ahir un ple extraordinari per debatre una esmena d’ERC que demanava més recursos per a la protecció i benestar dels animals i, posteriorment, aprovar definitivament el pressupost. L’esmena va ser rebutjada, però el més cridaner de la sessió va ser la denúncia que va fer l’entitat animalista que la defensava, Adgat (Associació d’Alimentadors per la Dignitat del Gat Comunitari a Lleida), que va assegurar que veïns del Parc de les Vies disparen a gats de carrer amb perdigons.
“Hem vist de tot, fins i tot franctiradors a la zona d’Adif que disparen contra els animals, i potser algun dia un humà prendrà mal”, va dir el president de l’entitat, Ignasi Fregola, mentre ensenyava una radiografia d’un gat ferit per un perdigó i un pot de plàstic amb el projectil amb què van fer mal al felí.
Fregola va dir que aquests fets van passar al desembre i els consta que també passa en d’altres municipis, com Alpicat, i va posar aquest fet com a exemple de la falta de suport i responsabilitat per part del consistori en la protecció dels animals. Una altra representant d’Adgat, Rosa Maria Torruella, va advertir que hi ha 6.000 gats repartits en colònies per la ciutat, una xifra que anirà a més i pot provocar problemes de salut pública si no es controlen. Per això, demanen que les entitats puguin rebre suport econòmic de l’ajuntament, i que el govern augmenti els recursos en protecció i benestar animal.
La tinenta d’alcalde de Bon Govern, Carme Valls, va manifestar el compromís amb la cura dels animals i va dir que col·laboren amb entitats i han augmentat les partides en aquest sentit. “Per situar-nos, el 2020 hi havia 225.000 euros destinats a salut pública i protecció dels animals i el 2025 seran 535.000 euros, un 137% més”, va dir Valls, que va afegir que el 2024 ja la van augmentar fins als 364.000 euros. Va afegir que de vegades “amb el pressupost no es pot arribar a tot el que se’ns demana”.
El cap de l’oposició i del PP, Xavi Palau, va lamentar la falta de recursos per gestionar colònies felines i va advocar per buscar una solució consensuada amb les entitats. El portaveu d’ERC, Juanjo Falcó, va dir que el govern no fa ús de totes les seues eines per tenir més fons per a aquesta finalitat, mentre que la de Junts, Neus Caufapé, va destacar l’increment pressupostari d’aquestes partides els últims anys. La líder de Vox, Gloria Rico, va demanar el detall de les inversions en aquest àmbit i la del Comú, Laura Bergés, va qualificar d’insuficients les partides per a la cura animal.
Finalment, l’esmena va ser rebutjada amb els vots a favor d’ERC (5 edils) i el Comú (1), el rebuig del PSC (9) i Junts (5) i l’abstenció de PP (són 5 però ahir només eren 3) i Vox (2).