Juan Manuel Santos: “Prego perquè els dirigents actuals resolguin els problemes amb el diàleg”

“Cap dels problemes que té el planeta no els poden resoldre un o dos països pel seu compte, el món en el seu conjunt els ha d’afrontar, per la qual cosa és més necessari que mai asseure’s a dialogar de forma constructiva.” Així de clar es va mostrar ahir el president de Colòmbia entre el 2010 i el 2018, Juan Manuel Santos, artífex dels acords de pau amb les FARC que li van valer el Premi Nobel de la Pau el 2016, i que avui serà investit a Lleida doctor honoris causa pel Campus Iberus d’Excel·lència Internacional, el consorci format per la Universitat de Lleida (UdL) i les universitats públiques de Saragossa, Navarra i La Rioja. El mandatari, que actualment és el president de The Elders, una organització creada el 2007 per Nelson Mandela i Jimmy Carter la meta de la qual és aconseguir i mantenir la pau i la defensa dels drets humans, aposta pel diàleg en lloc de la imposició de discursos, diu que Ucraïna i la Unió Europea han de tenir veu en les converses de pau que han obert els Estats Units i Rússia aquesta setmana i té l’esperança que el mandatari nord-americà Donald Trump tingui ara “aquella ment oberta que va tenir amb mi quan vaig coincidir amb ell com a president”.

El rector de la UdL, Jaume Puy, va dir que la presència de Santos a Lleida arriba “en un moment de grans canvis, de tensions geopolítiques importants i en què la pau continua sent un tema molt actual”. El rector va assenyalar que dels acords de pau de Colòmbia “vam aprendre que la pau no es guanya amb guerres, sinó amb acords, a acceptar coses que no estan en l’ideari de cadascú i a involucrar tots els implicats”.

Un fet que contrasta amb les negociacions que els EUA i Rússia mantenen des de principis de setmana sobre la guerra d’Ucraïna i en la que han deixat al marge a la Unió Europea i al mateix país eslau. Santos no es va mossegar la llengua i va ser contundent en aquest aspecte. “La pau s’ha d’aconseguir amb un procés inclusiu i donant veu cantant al país que ha patit tant, Ucraïna, i penso que Europa hi ha de ser perquè aquesta guerra i la seua solució afecta la seguretat de països europeus, a més de Rússia, per la qual cosa Europa hi ha de ser present”, va assegurar.

També va parlar del recent xoc de Trump amb el president colombià, Gustavo Petro, per la devolució d’immigrants irregulars al país sud-americà sota l’amenaça d’aranzels si no els acceptaven. “Van fer el que no s’ha de fer, van començar a insultar-se per xarxes i després van solucionar el problema amb diàleg i diplomàcia”, va dir Santos.

Va afegir que, com a president de The Elders, va preguntar a la comunitat científica sobre els principals riscos que té la humanitat actualment. Li van respondre que són l’amenaça d’una guerra nuclear per la proliferació d’aquestes armes les últimes dècades, el canvi climàtic o l’aparició de tecnologies com la intel·ligència artificial. Per això, va fer una crida mundial al consens i la negociació i per afrontar aquestes amenaces apel·lant al diàleg.

“Mandela deia que l’arma més poderosa que existeix és asseure’s a dialogar, però no per a qualsevol diàleg, sinó per aprendre de qui pensa diferent i trobar comuns denominadors”, va dir Santos. En aquest sentit, l’exmandatari colombià va confessar que “reso cada dia perquè els dirigents actuals entenguin que només amb el diàleg resoldrem problemes, no imposant punts de vista”.