ENSENYAMENT
Els centres públics demanen abaixar la ràtio a l’ESO per acollir alumnes que van arribant
En lloc de tancar grups, i plantegen que, si s’han de suprimir, que sigui als concertats dels afores. Proposen fixar les mateixes places en tots els centres per a estudiants amb necessitats socioeconòmiques

Els participants en la jornada. - MAGDALENA ALTISENT
La Junta de Directors de Secundària Pública de la ciutat proposa a Educació que rebaixi la ràtio (nombre d’alumnes per classe) en lloc de tancar línies d’ESO (per al curs que ve n’ha suprimit dos), així com fixar la mateixa proporció d’alumnat amb necessitats socioeconòmiques en tots els centres, per poder acollir els que arriben durant el curs sense crear segregació. Detalla que entre setembre i gener, segons dades del Consell Escolar Municipal, van arribar 150 alumnes en edat d’ESO que es van haver d’escolaritzar, amb la complicació que la gran majoria no saben català ni castellà. Assegura que “s’assignen a centres sense vacants, creant increments de ràtio i saturació a les aules”, i a centres “amb totes les places de necessitats educatives socioeconòmiques cobertes, fomentant la segregació escolar”. Apunta que “la seua presència sense cap tipus de suport en una classe ordinària alenteix el ritme d’aprenentatge dels companys, repercutint en l’empitjorament dels resultats educatius”.
Els directors plantegen també crear una aula d’acollida a temps complet en tots els centres, per a la qual cosa veuen necessàries “dos dotacions de professorat”. D’aquesta manera, els estudiants nouvinguts “farien una immersió” en català fins que puguin passar gradualment a l’aula ordinària i, així, no interferir el ritme de la classe al requerir atenció individualitzada per les seues carències idiomàtiques. A més, aposten per reforçar la formació professional bàsica per als estudiants que arriben amb 15 anys sense saber l’idioma, situació que dificulta que obtinguin el graduat d’ESO, i també per a altres alumnes amb carències educatives. Opinen que aquesta mesura “repercutiria positivament en la millora dels resultats educatius del grup ordinari”.
Així mateix, reclamen “ser valents” i assignar alumnes a centres concertats situats fora de la ciutat. “Amb l’excusa de la seua ubicació, no tenen la solidaritat d’acollida de nouvinguts que sí que tenen els públics o els concertats del centre”, assenyalen, i veuen “obvi que si cal tancar grups, potser caldria pensar en aquesta tipologia de centre”.
Jornada a la UdL per despertar vocacions pel català i la literatura
Despertar el gust pel català i la literatura i, de passada, intentar aconseguir més alumnes per a Filologia Catalana i Estudis Occitans. Aquest és el principal objectiu de la jornada que va organitzar ahir la Universitat de Lleida (UdL) destinada a alumnes de Batxillerat i de quart d’ESO. Es tracta de la sisena edició d’aquesta iniciativa, que aspira a estimular la sensibilitat de l’estudiantat cap als sabers humanístics. Per a això, inclou xarrades d’escriptors, en aquest cas d’Emili Bayo, i tallers lingüístics interactius i amb un component lúdic, a més d’un tast d’aranès, segons va indicar Jordi Malé, professor de Filologia Catalana. Va assegurar que alguns dels estudiants que arriben a la facultat tenen un nivell “correcte” de català, mentre que d’altres no tant. Així mateix, es va mostrar satisfet perquè en aquest curs han registrat un increment de la matrícula, ja que entre el grau de Filologia Catalana i Estudis Occitans i la doble titulació amb Llengües Aplicades i Traducció arriben a la vintena d’estudiants.