Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia i Premi Nobel de la pau: «El curtterminisme electoral impedeix resoldre els problemes del món»

El model de la Unió Europea sembla estar en crisi per l’auge de l’extrema dreta. Com es pot revertir aquesta situació per reivindicar els valors europeus?

Hi ha una crisi de valors i de principis. L’anomenat ordre mundial després de la Segona Guerra Mundial tenia uns valors de respecte pels drets humans i de col·laboració, cooperació i respecte per l’estat de dret. Tot això s’està devaluant. Fins i tot els estàndards de la guerra han anat baixant i hi ha regles del Dret Internacional Humanitari en els conflictes bèl·lics no es respecten. Quan un es perd navegant ha d’utilitzar la brúixola, i en aquest cas la brúixola són els principis i valors. Cal tornar a discutir els fonaments del que va ser el passat ordre mundial. No significa que calgui tornar al passat, cal construir el futur sobre uns principis que sempre haurien de ser els drets humans, la cooperació i la col·laboració.

Precisament, potències mundials com els Estats Units i Rússia no aposten per aquests principis, sinó per tot el contrari.

Crec que s’adonaran de l’error. Tard o d’hora hauran de discutir aquest tipus de temes i trobar un futur comú. Que tinguin l’audàcia que van tenir altres líders com quan Kennedy es va reunir amb Khrusxov, fins i tot en contra de la voluntat dels seus propis assessors. El mateix van fer anys després Reagan i Gorbatxov. En aquella reunió Reagan li va dir “jo no seré comunista i vostè mai no serà capitalista, però asseguem-nos a parlar sobre una cosa que ens convé a tots”. Aquestes actituds i visió a llarg termini són el que necessitem que els líders del món assumeixin. El lideratge curtterminista d’estar pendents de les pròximes eleccions és el que impedeix prendre les accions necessàries per resoldre els problemes del món. Es necessita un lideratge audaç i a llarg termini.

Hi ha visió curtterminista i, en alguns casos, decisions que obeeixen a interessos particulars.

I també interessos personals, no els importa que morin milers de persones mentre ells es puguin mantenir en el poder. És irracional i, afortunadament, tard o d’hora es va destruint.

Abans de venir a Lleida a ser investit doctor honoris causa va visitar Saragossa i allà va dir que Llatinoamèrica està més fragmentada que mai. Per què?

És paradoxal. Llatinoamèrica és la regió amb més biodiversitat, té una població jove, podem ser el rebost del món en producció d’aliments i no té guerres. Podria tenir una veu molt rellevant, però no existeix per les diferències internes, polítiques a curt termini i mesquineses dels seus líders. Un exemple que la cooperació entre països és importantíssima és la lluita contra el crim organitzat. És el problema número u d’Amèrica Llatina, un crim organitzat multinacional i per fer-li front es necessita cooperació internacional. Allà tenim un comú denominador per cooperar tot Amèrica Llatina i també amb els Estats Units. Amb Donald Trump podríem acordar polítiques comunes.

Aquest nou ordre mundial vira més cap a Àsia-Pacífic i deixa Europa de banda. Quin paper pot exercir una Europa que cada vegada pinta menys en el panorama mundial per reivindicar-se?

Europa mai no deixa de ser important, però necessita estar unida i assumir lideratges que altres països, com els Estats Units, estan deixant. Un exemple seria que els EUA s’han retirat de l’Acord del Clima de París i Europa allà pot assumir un paper més proactiu. També es va retirar de l’Organització Mundial de la Salut i tots sabem que tard o d’hora vindrà una nova pandèmia i no hem estat capaços d’arribar a un acord mundial per prevenir-la. Europa també podria assumir aquest lideratge, així com el del respecte als Drets Humans. Un altre tema molt preocupant és que està desapareixent el multilateralisme, Europa pot exercir una posició important per recobrar aquests principis. Però per a això, Europa ha d’estar unida.