La disponibilitat d’aigua ja condiciona els cultius a Ponent
El panís retrocedeix un 58% al canal d’Urgell. El 62% de la terra es dedica a l’ordi a l’Algerri-Balaguer.
Dos operaris del canal de Pinyana treballant aquesta setmana en el sanejament de les juntes a la séquia del Cap a l’altura de Rosselló. - MAGDALENA ALTISENT
La disponibilitat d’aigua, la garantia d’accés al recurs, ja condiciona les decisions de cultiu dels agricultors de regadiu de Lleida en ple procés de canvi de les condicions ambientals cap a una demanda més gran per l’escalfament global, que dispara la demanda de les plantes a l’elevar la temperatura i reduir la pluja a l’estiu. Entre el 2022, l’any previ a la gran sequera, i el 2024, el primer d’aparent normalitat, la superfície de panís s’ha reduït un 58% (de 20.529 a 8.415 ha) al canal d’Urgell, segons indiquen les dades del Mapa de Cultius de la Generalitat.
“S’ha registrat una significativa pèrdua de la superfície” que es concentra al canal Principal, més afectat per l’escassetat i amb menys terres modernitzades que l’Auxiliar, on fins i tot s’ha donat l’“excepció de l’increment de panís de segona collita”, explica Ignasi Servià, expert en aigua. “Això es tradueix en una pèrdua patrimonial” per als pagesos, que opten per cultius de menor rendiment econòmic, adverteix, davant del convenciment que no poden tirar endavant els de més demanda d’aigua, com panissos i farratges. “La garantia d’aigua, unida a la modernització de la xarxa de reg, com en el cas de la comunitat de Bell-lloc, ha permès registrar una combinació de panís de cicle llarg i panís de segona collita”, conclou.
L’Urgell va ser el més afectat per la greu sequera del 2023. Tanmateix, en el conjunt de Lleida el panís s’ha recuperat recentment amb dades del desembre en relació amb l’any anterior. A l’Algerri-Balaguer han optat en canvi aquesta campanya pel cultiu d’ordi davant del panís per “assegurar-se una bona collita” per possibles restriccions d’aigua, va assegurar el president de la comunitat de regants, Carles Gra, que va apuntar que aquest cereal ja ocupa 5.000 de les 8.000 hectàrees de l’àrea regable, gairebé dos terços.
L’ordi necessita entre la tercera i la quarta part d’aigua que el panís: 1.154 m3/ha a l’any davant 4.441 a la Noguera i 1.756 per 5.094 al Pla d’Urgell, segons les dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. I els rendiments? En condicions normals, una hectàrea d’ordi de regadiu produeix uns 5.000 quilos, i una de panís, entorn de 10.000. El gra de la primera cotitza entorn de 220 euros la tona i el del segon, a 233. Així, la disponibilitat d’aigua condiciona fins a en un 50% les expectatives d’ingressos bruts del pagès.
