La meitat dels nous pacients de Cardiologia, atesos per via telemàtica

Els CAP de Lleida atenen cada any més de 3.000 persones que tenen un problema cardíac per primera vegada. La seua coordinació amb l’hospital Arnau de Vilanova permet que més de la meitat d’aquests pacients siguin tractats als mateixos CAP, evitant derivacions innecessàries. És possible gràcies a la figura d’un cardiòleg de l’hospital, Carlos Tomás, que des de finals del 2023 es dedica exclusivament a atendre’ls de forma telemàtica i resoldre les consultes dels metges de família de l’Atenció Primària. 

“Té un mòbil de 8.00 a 15.00 hores on només li poden trucar els metges dels CAP”, va explicar ahir el coordinador territorial de Cardiologia de la regió sanitària de Lleida, Fernando Worner. “Es dedica a aquesta població, va als centres i participa en jornades d’intercanvi en què els metges de família també venen a passar jornades a l’hospital, la qual cosa ajuda a enfocar els pacients amb un gran poder de resolució”, va afegir.

Aquest model compta amb una “extraordinària seguretat absoluta, ja que es porta a terme un seguiment de tots els pacients”, va assegurar Worner. Així mateix, el tractament a distància propicia que “els temps d’espera són realment baixos i envejables”, va afegir. El temps mitjà d’espera per a una primera visita al servei de Cardiologia de l’Arnau era de 21 dies al gener, mentre que la mitjana catalana era de 72 dies. “Creiem que tenim una continuïtat assistencial envejable i molta gent ens està copiant”, va valorar el doctor.

Als CAP de Ponent hi ha uns 250 metges de família, dels quals 24 són referents en Cardiologia. “Són la via de comunicació més directa amb el referent hospitalari, amb el qual treballem conjuntament amb protocols consensuats”, va afirmar el director de l’àrea de gestió clínica de la gerència de l’Atenció Primària de Lleida, Quim Díaz. Va valorar que aquest sistema “millora l’accessibilitat i permet prioritzar els pacients urgents, que fins i tot citem per anar directament a Urgències de l’Arnau”.

El servei de Cardiologia de l’Arnau es coordina amb els CAP des de fa 20 anys, i els primers protocols conjunts es van establir el 2010. El nombre de pacients atesos a distància ha augmentat progressivament des d’aleshores, ja que “els mitjans de telemedicina han millorat molt, amb programes informàtics que permeten compartir la història clínica dels pacients”, va valorar Worner.

El doctor va explicar les últimes novetats en la vuitena jornada de Cardiologia i Atenció Primària que ahir va reunir més de 120 sanitaris de Lleida a l’hospital Arnau per “actualitzar l’evidència científica, la nostra manera de comunicar-nos i els nostres protocols”, va concloure.

El servei de Cardiologia de l’Arnau també fa un seguiment remot a més de 2.000 lleidatans que porten marcapassos o altres dispositius cardíacs.

“Durant la pandèmia, pràcticament tots els pacients portaven el control remot, però vam veure que ens desbordava i el vam reservar per als pacients amb més dificultat, especialment els que viuen fora de Lleida ciutat o els que tenen més problemes de mobilitat”, va afirmar Worner.

Les malalties d’origen familiar, una “part important”

Les patologies cardíaques han variat considerablement en les últimes dècades. “Les malalties de les vàlvules cardíaques ara són degeneratives, per una edat més alta dels pacients, mentre que abans es devien a malalties reumàtiques”, va explicar Worner, que va indicar que també han variat molt les malalties cardíaques d’origen familiar, degudes a trastorns genètics.

“Fa anys no en sabíem res, però en els últims anys són una part important de la nostra assistència”, va assegurar el doctor. Va detallar que aquest tipus de malalties solen afectar el múscul cardíac (miocardi), que es contreu pitjor. “Antigament dèiem que eren idiopàtiques, d’origen desconegut, però avui dia ho coneixem en molts casos i algunes tenen tractament específic, per la qual cosa els donem una atenció molt més individualitzada”, va explicar.