Universitaris amb dèficits d’expressió escrita i oral i de comprensió lectora

Maribel Serrano imparteix des de fa vuit anys l’assignatura de Recursos Expressius Escrits en castellà a primer de Filologia Hispànica. Considera que el nivell amb què arriben la majoria dels alumnes és “fluix”. “Els falta mecanismes de cohesió dels escrits, a part de riquesa de vocabulari”, assenyala. Constata que no coneixen vocabulari especialitzat, ni tampoc formal, i això els porta que de vegades utilitzin de forma equivocada paraules cultes que els sonen d’oïda i el significat real de les quals desconeixen.

Indica que molts no entenen “el més important dels textos, que és la intenció amb què estan escrits”, perquè estan acostumats a llegir textos curts i poc profunds. Veu necessari més hores de llengua i literatura a Batxillerat, així com reforçar la lectura a Primària i ESO.

Serrano vincula les dificultats d’expressió escrita i oral i de comprensió lectora a l’ús de pantalles i mòbils. “A les xarxes els escrits són molt curts i sense profunditat, i això és molt perillós, perquè es perd la capacitat de raonament crític”, adverteix en aquest sentit.

Maria Pau Cornadó, que porta quatre dècades impartint classes a la facultat d’Educació, assenyala que des de fa uns anys “es nota que els estudiants no llegeixen gaire, i això és un problema perquè els costa més redactar un text i els redueix la capacitat reflexiva i crítica”. “No saben expressar-se bé ni de forma escrita ni oral”, destaca. Detalla que “en general llegeixen coses senzilles, que no obliguen a interpretar el text; Jesús Moncada no el suporten, perquè no capten la ironia”. Creu que “no llegir textos complexos comporta problemes d’expressió i un empobriment del vocabulari, que afecta tant el català com el castellà”. També admet que tenen habilitats amb la tecnologia que compensen una mica aquesta falta de lectura, com l’ús de correctors per evitar fer faltes.

La catedràtica de Dret Teresa Areces, també amb una llarga experiència docent, assenyala que “la sensació de molts professors és que el nivell dels estudiants ha anat baixant; si apliquéssim els mateixos criteris que fa un temps, la majoria no aprovarien”.

Assenyala que “no llegeixen cap llibre per ampliar el que donem a classe” i que “els costa molt estructurar les respostes, no segueixen cap ordre lògic”. Explica que de vegades “hi ha estudiants disconformes amb la nota d’un examen perquè creuen que la seua resposta era correcta; llavors els llegeixo el que han posat i veuen que no és així”. “Els falta comprensió lectora i molta expressió escrita, no dominen ni el català ni el castellà”, opina.

Carlos Rizos, professor de Filologia des de fa 10 anys, diu que no ha notat canvis significatius en comprensió lectora, però sí una menor qualitat de l’expressió escrita, que relaciona amb els avenços tecnològics i les xarxes socials, on primen els missatges breus. En canvi, Jordi Malé, professor de Filologia Catalana i Estudis Occitans, afirma que no ha constatat aquesta problemàtica de forma generalitzada, encara que reconeix que “sempre n’hi ha un o dos” amb un nivell baix.

Els docents de Secundària també detecten cada vegada un nivell més baix de comprensió lectora, així com carències en ortografia i gramàtica. Ana Labat, professora de català i castellà al col·legi Claver, argumenta que “la distracció amb les pantalles, la immediatesa, fa perdre el que requereix la lectura: paciència i reflexió”, i destaca que “es comuniquen amb emoticones i missatges de veu i això fa que el nivell d’expressió sigui més baix”. Subratlla també la seua falta de vocabulari. “Hem de donar lèxic, com es fa en anglès”, assenyala. Mariona Torrent, professora de castellà i literatura a l’institut Josep Lladonosa, diu que ara “no entenen una novel·leta costumista del segle XIX, molts elements no els capten i els hem d’anar explicant”. Apunta que a Filosofia “abans es podien treballar textos de Kant i ara no, perquè hi ha una barrera lingüística insalvable, no saben el significat de les paraules”. I a primer de Batxillerat, “el primer dia els demanem una petita redacció i de vegades el nivell és de primer d’ESO”, explica.

Un estudi constata que el lèxic d’alumnes de Batxillerat va a la baixa

Maribel Serrano, que abans de fer classes a la UdL va ser professora de Secundària, va portar a terme el 2003 una investigació sobre la productivitat lèxica en català i castellà (la capacitat per generar paraules a partir d’un estímul verbal) dels alumnes de segon de Batxillerat de dotze centres de Lleida, la meitat de la capital i la meitat de comarques. El 2023 ha repetit aquest treball, amb enquestes a estudiants dels mateixos centres, tret de l’Escola del Treball, que ja no imparteix Batxillerat, que ha substituït pel Manuel de Montsuar. 

Els enquestats tenien dos minuts en ambdós llengües per escriure paraules relacionades amb el cos humà d’una banda i amb jocs i distraccions, de l’altra. Serrano, que encara està analitzant els resultats, indica que les primeres conclusions assenyalen que hi ha hagut una reducció del lèxic estadísticament significativa tant en català com en castellà en l’apartat referent al cos humà, i que és més acusada en la primera llengua que en la segona. Així, si fa vint anys la mitjana de paraules que els alumnes van ser capaços d’escriure en català sobre el cos humà en dos minuts va ser de 28,74, ara són dos menys, 26,65. En llengua castellana, amb un nombre mitjà de paraules el 2003 menor, de 25,95, el descens és d’una paraula i mitja, fins a 24,52.

En disponibilitat lèxica vinculada a jocs i distraccions, el 2003 el nombre de paraules era inferior (16,32 en català i 15,72 en castellà), i el descens és de només unes dècimes, per la qual cosa no arriba a ser significatiu. Serrano també constata que mentre que en les 50 primeres paraules el 85% del primer apartat són les mateixes que fa vint anys, en el segon cauen al 50%, la qual cosa reflecteix la influència de les noves formes de lleure vinculades a dispositius electrònics.

Així mateix, la investigació també analitza les transferències del castellà a partir de l’estímul sobre roba i complements, que també ha reflectit una baixada de la producció lèxica. La quantitat d’interferències és similar a la de fa vint anys i el 60% de les transferències del castellà al català detectades el 2003 continuen vigents.