Un 82% de lleidatans van de compres a Barcelona almenys una vegada a l’any

Els productes que els residents a la ciutat de Lleida més compren al seu barri són els d’alimentació, mentre que adquireixen fora bàsicament mobles i articles de decoració, roba i calçat, joieria, tecnologia i esport. Un 82% va de compres a Barcelona almenys una vegada a l’any, un 53% a Andorra i un 49,5%, a Saragossa.

Un estudi encarregat per la Paeria constata que els residents a la ciutat de Lleida compren un 98,5% dels productes d’alimentació i begudes a la capital (un 77% al seu barri i un 21,5% en d’altres) i un 1% online (la resta, diu que no en compra). I entre els residents en una àrea d’influència de fins a 45 minuts de distància, un 59% els adquireix al seu municipi, un altre 25,5% ho fa a Lleida, un 14% en altres municipis i un 1%, de forma telemàtica.

En canvi, els articles que els residents més adquireixen fora de Lleida són mobles, decoració i electrodomèstics, amb un 27%, roba, calçat i complements (19,5%), joieria (13,5), tecnologia i informàtica (13%) i esports i lleure (13%). Entre els no residents a la ciutat, l’informe especifica els que es desplacen a la capital i a altres municipis, però no concreta si són d’altres províncies. Així, van a Lleida per a un 54,5% dels productes d’esports i lleure, un 46% d’equipament per a la persona, un 41,5% d’articles tecnològics i un 38,5% de mobles o electrodomèstics, entre altres.

Així mateix, detalla que el 82% dels residents a Lleida compra almenys una vegada a l’any a Barcelona, un 53% ho fa a Andorra, un 49,5% a Saragossa, un 48,5% a Tarragona i un 21%, a Reus. En aquests municipis, la majoria de productes que adquireixen són de tèxtil i calçat, un 85,5%, percentatge que s’ha incrementat respecte al 82,2% de l’any 2016. Un 45,5% són articles d’esport i lleure, molt per sobre del 24,8% de fa vuit anys, i un 30% són mobles i objectes de decoració (21,5% el 2016). La compra de tecnologia i informàtica també ascendeix del 12,6% al 30%.

El principal motiu que citen per sortir de Lleida és l’oferta més elevada (un 64%, davant del 47,4% de 2016) i els formats comercials que no hi ha a la capital (puja del 25,2 al 48%). En canvi, en la valoració comercial de la ciutat, atorguen la millor puntuació, un 3,37 sobre 5, al tracte personal i l’amabilitat, xifra que l’estudi situa en un nivell entre regular i satisfactori. A continuació hi ha el nivell de preus i les formes de pagament (3,08), i l’accessibilitat i l’oferta comercial en el seu conjunt són el més mal valorat, amb un 2,60 i 2,81 (era un 3,54 el 2016), respectivament (entre insatisfactori i regular).

L’estudi inclou com a recomanacions incrementar l’oferta comercial en quantitat i qualitat i apostar per formats no presents actualment, tot buscant la millor ubicació per a una bona relació amb la resta del teixit comercial. També proposa oferir més aparcaments gratuïts, ben senyalitzats i connectats amb les zones comercials, i millorar els accessos per als no residents. A més, advoca per potenciar la digitalització dels comerços i invertir en l’impuls de la marca Lleida, en la qual observa “un cert descens en la seua salut”.

Neteja, seguretat i aparcament, el més mal valorat

Els residents a la capital es desplacen principalment en vehicle per anar de compres, però també caminant i en transport públic. Pel que fa a la seua valoració sobre la ciutat, en una escala de l’1 (molt insatisfactori) al 5 (molt satisfactori, els que es mouen a peu donen la millor nota a la senyalització, amb un 3,43 (l’estudi la qualifica com regular), i a l’accessibilitat (3,34). Els aspectes més mal valorats són la neteja i el manteniment (2,28, davant del 2016 era de 2,67) i la seguretat (2,35, mentre que fa vuit anys ni tan sols hi apareixia). La il·luminació és puntuada amb un 2,57 i les zones verdes i de lleure, amb un 2,78.

Per la seua part, els que van en vehicles també atorguen la millor puntuació a la senyalització (3,27) i a la facilitat de circular pel municipi (2,91), encara que en tots dos casos ha empitjorat respecte al 2016, quan era de 3,40 i 3,20, respectivament. I la més baixa, un 1,89, la concedeixen als aparcaments gratuïts.A nivell general, els residents donen la puntuació més gran als bars i restaurants, un 3,55, que és l’única que assoleix el nivell satisfactori. El segueixen de prop els esdeveniments esportius (3,02), el turisme, fires i monuments (2,98) i el lleure en general (2,78). L’oferta cultural i els museus són el més mal valorat, amb un 2,66, i baixen respecte al 2,98 del 2016.Les puntuacions sobre Lleida dels no residents són similars, malgrat que una mica millors que les dels veïns.

Viatges, tèxtil i tecnologia, els productes més comprats online

L’informe analitza també els hàbits de compra online dels lleidatans. Conclou que els productes que més compren, de mitjana, sumant-hi tant les respostes dels residents a la capital com els de la seua àrea d’influència, són els relacionats amb viatges i turisme, amb un 86,5% del total. Els segueixen de prop els articles del sector tèxtil i calçat (83,5%, tot i que d’aquests, un 27,8% diu que en compra almenys una vegada al mes), i el tercer lloc l’ocupen els d’informàtica i tecnologia (78,5%) i esports i lleure. Així mateix, un 63,8% de les compres són de mobles, decoració i electrodomèstics. En canvi, a l’altre extrem del rànquing, com a productes que menys compren a través d’internet, es troben els de l’àmbit de la joieria (27%), l’alimentació i les begudes (30,5%) i els articles mèdics, farmacèutics i cosmètics (43,5%).