Albert Dalmau, conseller de presidència: «Portàvem molt de temps anant a 50, hem de posar-nos a 120»

És un dels homes forts del president Salvador Illa i el conseller més jove del Govern de la Generalitat. Albert Dalmau (Barcelona, 1990) reivindica la política de pactes “per passar d’una etapa de màxim bloqueig a una altra de màxima ambició” que faci avançar deu anys el país.

Entrevistem el conseller de Presidència minuts després d’acabar-se la reunió bilateral entre la Generalitat i la Paeria. Albert Dalmau i Fèlix Larrosa han exhibit bona sintonia davant dels mitjans de comunicació.

D’aquesta reunió hem de deduir que Lleida és a l’agenda del Govern de Catalunya?

Lleida és important i per això hem fet aquí la primera reunió bilateral amb el món municipal. Lleida és un dels espais de creixement econòmic més estratègics que hi ha al país. A la ciutat, però també al conjunt de la plana de Lleida, estem en un moment molt interessant i molt rellevant de la indústria agroalimentària, però també de la indústria tecnològica i d’altres sectors, i volíem enviar un missatge d’una nova forma de fer en la relació entre el Govern de Catalunya i les grans capitals del país. És estrany que no existís una comissió bilateral amb l’ajuntament de Lleida. El nou Govern de Catalunya ha de pensar el país tot sencer i vol posar Lleida en l’epicentre de les prioritats d’aquesta nova agenda que ha encetat el país.

També s’han reactivat les bilaterals amb l’Estat, algunes de les quals no es reunien des de feia molts anys. Què ha canviat?

Hem començat a parlar i això ha permès reactivar totes les comissions bilaterals amb l’Estat. En alguns casos, el ritme de reunions no es corresponia amb l’empenta i l’energia que el país necessitava. No em sembla normal que hi hagués comissions que portessin 14 anys sense reunir-se, com la comissió mixta de transferències. 

El polígon de Torreblanca és clau per atreure inversions en un territori com el lleidatà, allunyat de la metròpoli barcelonina?

El polígon de Torreblanca és l’espai de desenvolupament industrial més gran que té Catalunya. Em sembla increïble que hagi estat dormint al somni dels justos durant tant de temps. El nostre objectiu és accelerar aquesta transformació. Necessitem que el conjunt del país es posi a la màxima potència. I segurament en els darrers anys no hem estat capaços, o el Govern no ha estat capaç, de donar aquesta màxima prioritat que necessitàvem a les terres de Ponent. Tenim l’operació de Torreblanca, però hi ha altres operacions molt rellevants: la futura estació intermodal de Lleida també és una prioritat. La indústria exportadora, vinculada al teixit industrial agroalimentari, ha d’estar connectada a les principals xarxes ferroviàries d’Espanya i d’Europa i també a les principals xarxes portuàries, per això necessitem aquestes infraestructures. Però, a la vegada, avui [el divendres] hem volgut arribar a un altre acord també rellevant com és el de la nova Fira. Lleida es troba en un procés de transformació urbana espectacular. És una de les ciutats de Catalunya que avui té una agenda més ambiciosa de transformació urbana i el Govern el que ha de fer és estar al costat del seu alcalde. Una de les transformacions rellevants és la de la nova Fira. L’alcalde ens posa pressa perquè és important. Estem parlant de la setena fira d’Espanya, la segona de Catalunya. Entre el govern de Catalunya i el govern de Lleida posarem en marxa aquest pavelló que no m’agrada dir-li provisional, sinó amb capacitat per ser reutilitzat en la darrera fase de la Fira actual i en la primera de la nova.

Des del Govern esteu pilotant la simplicació de l’administració i la reducció de la burocràcia. L’any passat, sense anar més lluny, els pagesos van treure els tractors al carrer reclamant això, entre d’altres mesures.

La simplificació de la burocràcia en el nostre país permetrà alliberar les energies i la creativitat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i de les seves empreses. El nostre país ha de poder anar a 120 i portem massa temps anant a 50.Això vol dir que necessitem posar-hi més ambició i més rapidesa. I nosaltres tenim una part de responsabilitat, hem de reduir càrregues administratives que són una llosa. Hem decidit començar pels trenta tràmits més usats, deu econòmics, deu socials i deu agraris, amb els quals hem de poder accelerar la reducció d’aquesta burocràcia. Coses que hem fet? Per exemple, l’acord que s’ha arribat amb el gremi de la pagesia, i aquí, a més, vull subratllar la feina excel·lent que està fent el conseller Ordeig en relació amb el món agrari d’escoltar i atendre demandes de temes que feien massa temps que no estaven damunt de la taula, o que, com a mínim, no se’ls donava una solució.

Alguns dels temes que hi ha sobre la taula no estaven al programa electoral del PSC: el finançament singular, el traspàs de les competències d’immigració, el traspàs de Rodalies. ¿Pot sentir-se incòmode el govern de la Generalitat gestionant unes temàtiques que no volia? Ho podrà fer amb eficàcia tot i no ser prioritàries per al PSC?

El Govern és un ferm defensor d’arribar a acords per avançar en tots els sentits possibles. Això significa arribar a acords entre diferents institucions. Amb el govern d’Espanya, amb el món local i també entre les diferents formacions polítiques. Els darrers deu anys, a vegades hem condemnat el nostre país al bloqueig per la incapacitat de les forces polítiques de poder arribar a acords. I nosaltres creiem que justament arribar a acords és una mostra de valentia. I crec que l’acord d’investidura del PSC amb Esquerra Republicana i amb els Comuns ens ha fet moure a tots i per això hem arribat a acords que permeten avançar el país i obrir una nova etapa. El nostre país necessita superar una etapa de màxim bloqueig per passar a una de nova de màxima ambició. No vull posar la mirada en els darrers deu anys perquè hem de pensar en els propers deu. Aquest és l’encàrrec que ha fet el president Salvador Illa. I això només es podrà fer arribant a acords.

També és el conseller del món municipal. La primera llei impulsada pel Govern va ser l’Estatut dels Municipis Rurals, i el nou PUOSC (el pla d’inversions de la Generalitat als municipis) s’ha doblat. Per què?

Perquè dona resposta justament a posar més ambició i posar la vida fàcil a la gent. L’encàrrec que vam rebre tots els consellers del president de la Generalitat va ser posar el país en marxa i cohesionar-lo socialment i territorialment. No ens podem permetre tenir un país a primera velocitat i un altre a segona velocitat. Cal que tot el país avanci, cal que tot el país avanci més ràpid. Hem volgut enviar una mostra d’aquest compromís fent que la primera llei que ha sortit del Govern fos l’Estatut dels Municipis Rurals. Nosaltres, el nostre país, ha de poder tenir elements singulars per tractar l’àrea metropolitana de Barcelona, que té necessitats específiques, però necessita elements singulars per tractar el món rural. Quan tractem a tothom amb les mateixes eines, col·lapsem el país. Per això hem posat més recursos al PUOSC. Hem passat de 250 milions a 500 milions. Això vol dir que hi hem sumat més ambició i ara ja estem començant a rebre projectes de noves escoles, de nous centres cívics, de nou enllumenat de carrers, de noves places, etcètera. El que hem fet és tractar el món municipal com a una persona adulta, simplificant la normativa i permetent els alcaldes i alcaldesses del país, que són a qui els ciutadans i ciutadanes han escollit per governar les seves ciutats, rebin uns diners que són per millorar les seves ciutats i decideixin ells on volen que vagin.