L’emancipació juvenil, un repte cada vegada més difícil
Tres de cada deu joves que van sortir de la casa familiar encara requereixen el suport de tercers per fer front a les despeses de l’habitatge
Imatge d’arxiu|arxivament d’un bloc de pisos a Lleida ciutat. - MAGDALENA ALTISENT
Sortir de la casa familiar continua sent un repte per a la majoria dels joves a Espanya. Segons el Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), només el 14,8% dels menors de 30 anys van aconseguir independitzar-se fins mitjans de l’any passat, la xifra més baixa des de 2006. A més, un 30% dels que ho aconsegueixen continuen necessitant ajut econòmic de tercers per afrontar les despeses de l’habitatge.
La falta d’estabilitat laboral i els baixos salaris impedeixen que molts puguin viure de forma independent. Andrea García, asturiana de 25 anys, treballa 30 hores setmanals en una cafeteria per 900 euros al mes, però ha de destinar la meitat del seu sou al lloguer i rep ajuda dels seus pares. "Encara que treballis i comparteixis pis, encara necessites suport familiar", lamenta. Casos com el seu es repeteixen a tot el país, amb joves que han d’optar per compartir habitació o retardar els seus plans de vida.
El preu de l’habitatge és un altre factor clau. En 2024, les donacions d’immobles i diners per part dels pares van assolir un rècord històric, segons el Consell General del Notariat. Mentre alguns aconsegueixen estalviar amb aquest suport, altres han de tornar a casa dels seus pares després de concloure la seua formació, en no trobar una feina amb prou ingressos.
La dependència familiar és una realitat per a la majoria. Molts pares ajuden amb diners, habitatge o fins i tot menjar. Tanmateix, María Miyar, de Funcas, adverteix que aquesta situació frena l’autonomia dels joves i afecta els seus projectes de vida. "Si ni tan sols pots mantenir-te a tu mateix, és difícil pensar a comprar un habitatge o formar una família", conclou.
