Els migrants eslaus a Lleida tornen als seus països d'origen

La majoria de les colònies d'origen eslau a Lleida porten uns anys en descens, una tendència que resulta especialment clara en el cas de les dues més nombroses. Els nascuts a Romania que resideixen a la província lleidatana han passat de 18.454 a 17.694 en els tres últims anys, un període en què els originaris de Bulgària s'han reduït de 2.065 a 1.880, amb respectives disminucions del 4,2% i del 9%.

Mentre que les principals comunitats eslaves disminueixen, altres colònies de menor entitat han crescut lleugerament en aquest mateix període. És el cas de la població russa (que ha augmentat de 797 a 836 persones), la moldava (amb un increment significatiu de 75 a 544), la georgiana (de 192 a 287) o la lituana (de 96 a 105). Aquestes dades reflecteixen un canvi en la composició demogràfica de la immigració a les comarques lleidatanes.

Els ucraïnesos lideren les sol·licituds de protecció temporal

Els ciutadans d'origen ucraïnès encapçalen les peticions temporals de protecció internacional que es presenten a Lleida, amb 1.921 sol·licituds el 2022, quan el seu país va ser envaït per les tropes de Rússia, i altres 224 el 2023. Durant aquests dos exercicis només han sol·licitat aquesta figura cinc migrants d'origen rus i 17 marroquins. Cal destacar que la colònia d'ucraïnesos a Lleida s'ha duplicat en els darrers anys, passant dels 2.800 i 2.823 ciutadans censats el 2021 i 2022 als 4.077 i 4.164 dels dos anys següents, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

La colònia africana, la més nombrosa però seguida de prop per l'europea

La colònia de migrants nascuts en països africans és la més nombrosa a Lleida, on sumen un total de 33.920 ciutadans empadronats, segons les últimes dades disponibles de l'INE. Aquest grup no es troba gaire allunyat del que formen els migrants d'origen europeu, que són 30.825, la majoria d'ells (23.367) procedents de països comunitaris. Els grans grups de migrants es completen amb 20.174 americans (només 446 de països del nord), 3.383 asiàtics i 21 originaris d'Oceania.

Creixement exponencial de les demandes d'asil llatinoamericanes

Les crisis econòmiques i institucionals que sacsegen països llatinoamericans com Veneçuela, Colòmbia i Perú han tingut com a efecte secundari un augment exponencial de les demandes d'asil a Lleida, que s'han multiplicat per sis en tres anys. Tres de cada quatre peticions són de ciutadans d'algun d'aquests estats que han migrat.

Aquestes crisis, pràcticament cronificades, han discorregut en els darrers anys en paral·lel a catàstrofes econòmiques de la magnitud d'una reducció de més del 75% del PIB a Veneçuela. I, a Colòmbia i Perú, els quals encadenen un lustre de clares tendències alcistes en les seves dades macroeconòmiques, a una paradoxal escassetat d'oportunitats de feina qualificada i ben pagada, a la qual no sembla aliè l'enèsim ressorgiment dels conflictes armats al primer d'aquests països i l'actual expansió del crim organitzat al segon.

D'acord amb les dades de l'Oficina d'Asil i Refugi del ministeri de l'Interior, les peticions d'asil presentades a Lleida mostren un augment vertiginós després de la pandèmia: 194 el 2021, 414 el 2022, 952 el 2023 i 1.200 el 2024 (sense incloure les presentades a ONG, centres penitenciaris i d'internament d'estrangers i altres finestres).

Entre 2021 i 2023, últims exercicis per als quals hi ha dades disponibles, la presència de ciutadans d'aquestes tres nacionalitats entre els sol·licitants ha passat d'aproximadament el 45% a més del 76%. La progressió ha estat geomètrica: els 46 veneçolans de 2021 s'havien triplicat amb escreix el 2022 fins arribar als 157, abans de duplicar-se de llarg en un any fins assolir els 327. Els registres respectius dels colombians són de 40, 149 i 322, mentre que l'evolució de les xifres dels peruans va ser de dos a vint entre 2021 i 2022 per arribar als 81 el 2023.