Les crisis de Veneçuela, Colòmbia i el Perú disparen les peticions d’asil a Lleida

Les crisis econòmiques i institucionals que sacsegen països llatinoamericans com Veneçuela, Colòmbia i el Perú han tingut com a efecte secundari un augment exponencial de les demandes d’asil a Lleida, que s’han multiplicat per sis en tres anys. Tres de cada quatre peticions són de ciutadans d’algun d’aquests estats que han migrat.

Les crisis econòmiques i institucionals que fa anys que sacsegen les societats de tres països de Llatinoamèrica, Veneçuela (29 milions d’habitants), Colòmbia (53) i el Perú (34), han provocat un creixement exponencial de les peticions d’asil a Lleida: s’han multiplicat per sis en tres anys, per tancar l’últim amb un volum de 1.200, i tres quartes parts procedeixen d’aquests tres estats.

Aquestes crisis, pràcticament cronificades, han discorregut en els últims anys en paral·lel a catàstrofes econòmiques del calat d’una reducció de més del 75% del PIB a Veneçuela. I, a Colòmbia i el Perú, les seues dades macro encadenen un lustre de clares tendències alcistes, en una paradoxal escassetat d’oportunitats d’ocupació qualificada i ben pagada a la qual no sembla aliè l’enèsim ressorgir dels conflictes armats en el primer d’aquests països i en l’actual expansió del crim organitzat en el segon.

La confluència d’aquests factors, als quals s’afegeixen d’altres de tipus personal com per exemple d’altres familiars i veïns que van optar per la migració, ha generat un flux migratori global que es replica a escala local a Lleida.

D’acord amb les dades de l’Oficina d’Asil i Refugi del ministeri de l’Interior, les peticions d’asil presentades a Lleida, la majoria de les quals (entre un 85% i un 98%, segons l’any) formalitzades davant de l’Oficina Única d’Estrangeria de Lleida, reflecteixen un augment vertiginós de les sol·licituds de protecció registrades a Lleida després de la pandèmia: 194 el 2021, 414 el 2022, 952 el 2023 i 1.200, sense incloure les presentades en ONG, centres penitenciaris i d’internament d’estrangers i altres finestretes, el 2024.

Entre 2021 i 2023, últims exercicis en què hi ha dades disponibles, la presència de ciutadans d’aquestes tres nacionalitats entre els sol·licitants ha passat de només el 45% a més del 76%.

La progressió del seu nombre ha resultat també geomàtica: els 46 veneçolans del 2021 s’havien triplicat amb escreix el 2022 per arribar als 157 abans de duplicar-se de llarg en un any per arribar als 327. Els registres respectius dels colombians són de 40, 149 i 322, mentre l’evolució de les xifres dels peruans va ser de dos a vint entre els anys 2021 i 2022 per assolir els 81 el 2023.

En els últims anys, després de consolidar-se l’Estat policial del president Mikheil Kavelashvili, també han crescut les sol·licituds de ciutadans de Geòrgia (25 el 2022 i 76 el 2023) i, després de tornar els talibans al poder a l’Afganistan el 2021, les de ciutadans d’aquest país (15 el 2022) i del veí Pakistan (33 el 2023), amb unes crisis humanitàries que s’han intensificat amb el flux de desplaçats.

L’asil es concedeix als qui poden provar l’existència de “fundats temors de ser objecte de persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o orientació sexual” al seu país d’origen. El seu reconeixement dona dret a una autorització de residència i feina permanent, a l’expedició de documents d’identitat i a l’accés als serveis públics.

Els ucraïnesos copen les sol·licituds de protecció temporal

Els ciutadans d’origen ucraïnès copen les peticions temporals de protecció internacional que es presenten a Lleida, amb 1.921 el 2022, quan el seu país va ser envaït per les tropes de Rússia, i unes altres 224 el 2023. En aquests dos exercicis han sol·licitat aquesta figura cinc migrants d’origen rus i disset marroquins. La colònia d’ucraïnesos a Lleida s’ha duplicat en els últims anys, al passar dels 2.800 i els 2.823 ciutadans censats el 2021 i el 2022 als 4.077 i 4.164 dels dos anys següents, segons indica l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

Els migrants eslaus comencen a tornar als seus països d’origen

La majoria de les colònies d’origen eslau de Lleida fa uns anys que estan en descens, una tendència que resulta especialment clara en el cas de les dos més nombroses: els nascuts a Romania que resideixen a Ponent han passat de 18.454 a 17.694 en els tres últims anys, un període en què els originaris de Bulgària s’han reduït de 2.065 a 1.880, amb minves del 4,2 per cent i del 9 per cent. Altres colònies de menor entitat han crescut lleugerament, com la russa (de 797 a 836), la moldava (75 a 544), la georgiana (192 a 287) o la lituana (96 a 105).

La colònia africana és la més nombrosa tot i que no gaire més que l’europea

La colònia de migrants nascuts en països africans és la més nombrosa a Lleida, on sumen un total de 33.920 ciutadans empadronats, segons les últimes dades disponibles a l’INE (Institut Nacional d’Estadística). Aquest grup no es troba a gaire distància del que formen els migrants d’origen europeu, que són 30.825, la majoria dels quals (23.367) procedents de països comunitaris. Els grans grups de migrants es completen amb 20.174 americans (només 446 de països del nord), 3.383 asiàtics i 21 d’originaris d’Oceania.