Un tsunami que es va acarnissar amb Lleida i el seu sector econòmic

“Mai s’havia vist una cosa així, va ser un tsunami econòmic i Lleida va ser una de les zones de Catalunya més afectades.” Així de clar es mostra el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, al recordar el confinament i les successives restriccions que els governs estatals i autonòmics van aplicar per contenir la pandèmia del coronavirus. Una situació inèdita que, a banda de milers de vides, es va carregar també empreses de diferents sectors i que va establir les bases d’una “nova normalitat” que alguns encara pateixen.

Saltó considera que tant els confinaments com les restriccions “es podrien haver gestionat de forma diferent i, cinc anys després, penso que Lleida va ser castigada de forma excessiva amb el tancament perimetral del Segrià”.

No obstant, reconeix que els ERTO, que es van aplicar a més de 30.000 treballadors lleidatans, “van funcionar molt bé i van ajudar a salvar milers de llocs de treball, però no tot va ser com s’esperava, ja que hi ha empreses que encara estan tornant els crèdits ICO”. Com a nota positiva, Saltó creu que la pandèmia va servir perquè les empreses apostessin per la digitalització i els fons Next Generation van ajudar a reforçar-ne moltes. No obstant, creu que aquests ajudes europees “no es van aprofitar prou bé per transformar el nostre territori”.

Per la seua part, el secretari general de la Federació d’Hostaleria, Ramon Solsona, coincideix amb Saltó a qualificar de “tsunami” la pandèmia. “No es va salvar ningú i la principal problemàtica que vam tenir va ser, d’una banda, digitalitzar-nos i, de l’altra, gestionar tots els ERTO i interpretar el BOE per explicar-ho als nostres associats”. Van arribar a fer reunions online amb 400 persones per informar-los què podien fer per continuar mantenint a la superfície els seus negocis i, encara que alguns van caure, crec que ens en vam sortir bastant bé”. A nivell de sector, es van haver de reinventar amb el menjar per emportar i adaptant horaris, “però com a nota positiva em quedo que ara la gent va a sopar més aviat”, assenyala Solsona, que no dubta a afirmar que la covid “va ser la situació més dramàtica que hem viscut”.

Manel Llaràs, de Pimec Comerç, considera que “molts comerços també tenen covid persistent en els seus balanços”, en el sentit que encara no s’han recuperat del tot dels deutes contrets durant la pandèmia. Argumenta que hi va haver comerciants que es van veure obligats a demanar préstecs a interessos alts per poder tornar els crèdits, a l’estar tant temps sense generar ingressos per afrontar les despeses, i encara “arrosseguen conseqüències econòmiques” per això. “Hi va haver tancaments, encara que no tants com el que pensàvem, sobretot entre els que estaven més endeutats o havien fet una inversió”, apunta, encara que incideix que, “cinc anys després, el nostre teixit comercial encara se’n ressent i no ha curat ferides”. Per contra, afirma que “la covid va ser un accelerador per adaptar-nos als formats digitals per ser més competitius”. Maria Rosa Armengol, de la Federació de Comerç, subratlla que “l’afectació va ser tremenda, però la capacitat de resiliència va ser admirable”.

“Els comerciants van haver de demanar línies de crèdit perquè estaven tancats i calia continuar pagant als proveïdors. Hi va haver ajuts, però després calia tributar-los”, recorda, i elogia la tasca dels empleats del comerç. “Quan es va poder obrir, van ser la cara visible i van poder ser focus de contagi”, indica. Afegeix que “vam mantenir la pau social amb els sindicats CCOO i UGT i d’allà va nàixer el Fòrum Secore, per anar juntes totes les organitzacions en qüestions importants de ciutat”.