“Estem en terra de ningú”

“Moltes persones van superar la covid, gràcies a déu. Moltes altres no, per desgràcia. I després estem nosaltres, en terra de ningú.” Així se senten les persones que pateixen covid persistent, una síndrome caracteritzada per una acumulació dels símptomes del virus que es mantenen durant setmanes, mesos i fins i tot anys després de la infecció. Més d’una trentena d’afectats reunits a l’associació Long Covid Lleida van organitzar ahir un estand a la plaça de la Catedral per visibilitzar-se, denunciar la seua situació d’“abandó” institucional i demanar la creació d’un centre mèdic “multidisciplinari” a Lleida per tractar els 750 lleidatans diagnosticats.

“Estic molt contenta amb la meua doctora del CAP, però la resposta no és igual quan hem de trucar porta a porta. El dermatòleg i el neuròleg van posar per escrit que és molt possible que les meues afeccions siguin conseqüència de la covid, però amb la resta dels metges no ha estat possible. Ho diuen de paraula, però no ho posen en un paper”, va explicar Anna Capdevila, de l’associació. Considera que “ara gairebé no es fan tests perquè interessa girar full de l’horror que va ser la pandèmia, ja que la població ha patit molt”. Tanmateix, lamenta que la seua falta d’atenció rau en el fet que “no saben què fer amb nosaltres, si ets una dona de mitjana edat associen els símptomes a la menopausa i t’envien al psicòleg”. En aquest sentit, explica que “en les teràpies m’estan ensenyant que ja no soc l’Anna que era, he après a conviure amb la nova”.

La covid persistent “no és una malaltia lineal, té pujades i baixades”, va explicar Capdevila, que va indicar que els dies en què es troba millor “estic al 65% del que era abans”. Els símptomes més comuns són una fatiga crònica física “constant des que et despertes” i mental. “La falta de memòria i de rapidesa i la incapacitat d’esquematitzar o resumir coses molt bàsiques és la part que més m’enfonsa”, va concloure l’afectada.