Una pastisseria de Lleida celebra el seus vuitanta anys sent una de les més longeves de la ciutat i de més prestigi

El 18 de març del 1945 Manel Terés i Teresa Florensa van aixecar per primera vegada la persiana de la Confiteria Terés, un negoci icònic del carrer Sant Antoni que, 80 anys després, segueix actiu i sense renunciar als valors que l’han convertit en una de les pastisseries més longeves i de més prestigi de la ciutat, que són l’artesania, la gran qualitat dels seus productes i donar un tracte als seus clients que els ha permès conservar-los durant generacions. Ara la regenta la neta de Manel i Teresa, Marta Llinàs, que amb l’ajuda de la seua mare, Maria Teresa Terés, i de Patrícia, una treballadora que porta anys darrere del taulell, es preparen per celebrar dimarts vinent els 80 anys d’una de les botigues més dolces de l’Eix.

“La meua mare hauria volgut que em dediqués a un ofici no tan sacrificat, però m’encanta, és molt agraït i quan algú elogia el teu treball fa que tot valgui la pena”, diu Llinàs, que explica que la botiga sempre ha estat al número 17 de Sant Antoni. El 1978 es va ampliar i el 2007 es va reformar la pastisseria que és ara. Llinàs explica que la inauguració de la botiga el 1945 va tenir un petit contratemps. “Els meus avis van obrir el 18 de març i llavors no tenien obrador, per la qual cosa van utilitzar els d’altres pastisseries, però l’endemà, que era Sant Josep, no van poder obrir perquè es van quedar sense gènere!” Un fet que, afortunadament, es va quedar en una simpàtica anècdota i des d’aleshores no ha fallat cap dia a la seua cita amb els clients, alguns dels quals són de famílies que porten diverses generacions comprant-los lioneses, brioixos, xocolate, bombons i, sobretot, granados i titans. 

Aquests dos últims, conta Llinàs, van sorgir d’un concurs que es va fer entre pastissers lleidatans el 1956 que buscava un dolç que suportés la climatologia de Lleida i de màxima qualitat. “Els granados els va crear la Pastisseria Torres de la plaça Sant Joan, en homenatge a Enric Granados, i es va emportar el primer premi, mentre que el meu avi va crear els titans, que són en honor als titans de raça gegantina que van fer la Seu Vella segons el poema El campanar de Lleida de Magí Morera. Durant anys vam oferir els granados a les pastisseries de la ciutat i després els vam patentar a nivell de gremi i els venem en caixes amb un tríptic informatiu amb els seus ingredients i la seua història”, explica Llinàs.

També van viure èpoques dures, com la crisi del 2008 o la de la covid, que va enganxar Llinàs amb 100 quilos de xocolate llest per fer mones. Recorda que “quan vaig veure que ens tancaven vaig començar a plorar, però la meua mare em va animar a seguir i gràcies a internet vam enviar mones a Lleida, Saragossa o Barcelona. Vull pensar que vam ajudar a fer més suportable aquells dies portant les mones als fillols, la incertesa va ser dura, però mai vaig pensar a llançar la tovallola ni ho faré ara, tirarem sempre endavant, no decebré els meus clients”, conclou Llinàs.