La Generalitat s’obre a estudiar el trasllat de la presó fora de Lleida
Sindicats i treballadors denuncien el “deplorable” estat del Centre Ponent
Imatge d’un reclús en una de les cel·les.
La Generalitat ha pres una decisió sobre la presó de Lleida: estudiar traslladar-la fora de la trama urbana. Durant anys ha dubtat entre reformar-la o fer-la nova fins que ha pres aquesta decisió. Així ho ha explicat a SEGRE el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. L’estat actual de la presó és insostenible, segons sindicats i treballadors.
Feia anys, des de temps del govern d’Aragonès, que la Generalitat dubtava sobre si havia de reformar l’actual presó de Lleida o n’havia de fer una de nova. Ara el govern d’Illa ha pres una decisió: estudiar el seu trasllat fora de la trama urbana. Així ho va explicar divendres passat a SEGRE el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en una entrevista en la qual va abordar molts altres temes i que es publica a la pàgina 12.
En relació amb la presó, Espadaler va dir que “sabem que aquest centre presenta deficiències importants. En el pla d’inversions penitenciàries del departament de Justícia no es contempla el trasllat del Centre Ponent, però sent conscients de quina és la voluntat de l’ajuntament de Lleida i dels servidors públics i tenint en compte la dignitat dels interns i les internes, que tenen dret a estar en unes instal·lacions homologables a les dels altres centres, hem iniciat els treballs per estudiar el trasllat de la presó”.
Això no serà una cosa immediata, va alertar el conseller, perquè no està en el pla d’inversions, però “el Govern ha decidit, de fet és una instrucció del president, estudiar el trasllat” de la presó de Lleida. “Això no estava previst”, explica Espadaler. “Nosaltres hem donat continuïtat a actuacions anteriors, però el trasllat de la presó de Lleida és un plantejament ex novo”.
El conseller va garantir que durant el temps que es tardi en aquests treballs d’estudi se seguirà invertint en el manteniment de l’actual presó.
La Model de Barcelona va tancar el 8 de juny del 2017, el dia abans de complir 113 anys d’història. Després, el Centre Penitenciari Ponent va passar a ser el més antic de Catalunya. Val a recordar que uneix les antigues Lleida-1, construïda el 1954 –71 anys–, i Lleida-2, aixecada el 1984.
La primera és de construcció radial i la segona és un edifici modular. Ambdós es van integrar l’any 1991. El seu estat de conservació i la seua ubicació, al carrer Victòria Kent, a Ciutat Jardí, va fer que, des de fa anys, es plantegés la possibilitat que es fes un reforma integral o, al contrari, se’n construís una de nova en un altre emplaçament fora de la trama urbana.
Imatges que ha obtingut aquest diari mostren l’estat actual del centre. Sindicats com CSIF, UGT i CCOO i empleats el qualifiquen d’“obsolet”, “desfasat”, “insalubre, deplorable” i fins i tot “infrahumà”.
Des de la conselleria asseguren que “s’estan executant actuacions de manteniment i de dignificació d’espais”. Aquest any la principal reforma serà a la cuina amb la renovació de tot el parament i instal·lacions, i també s’executarà una nova xarxa de sanejament.
Un dels aspectes que critiquen els empleats són les condicions de les cel·les, les galeries i els serveis amb fugues d’aigua, humitats generalitzades i falta de manteniment, i posen d’exemple vidres o miralls trencats. També denuncien la deixadesa d’espais com el consultori mèdic o les dutxes.
Un altre espai que els preocupa és el DERT (Departament Especial de Règim Tancat) per a aquells interns perillosos o amb problemes de conducta.
Asseguren que no està habilitat per a això, amb deficiències en els seus accessos i en el mateix espai, la qual cosa implica una falta de seguretat per al personal i els mateixos interns.
També posen d’exemple que fa tres dècades que el pavelló poliesportiu està destinat a tallers del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció), per la qual cosa els reclusos no disposen de cap espai interior adequat per practicar esport.
Així mateix, també critiquen l’estat de despatxos i altres espais dels empleats, en què asseguren que han hagut de tapar forats en sostres i parets per evitar la presència d’escarabats, xinxes i fins i tot rosegadors.
