Més arbres a Lleida per mitigar la calor

Com la planificació i el disseny del paisatge poden contribuir a mitigar la calor urbana a Lleida, tenint en compte que les ciutats són espais vulnerables als efectes del canvi climàtic, sobretot a les onades de calor cada vegada més freqüents i que afecten especialment nens i persones grans. Aquesta és la tesi sobre la qual va partir la lleidatana Helena Guiu per al seu treball de final de màster en Arquitectura del Paisatge per a un Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Ciències de l’Agricultura de Suècia.

A partir de dades climàtiques, va elaborar un mapa de temperatura superficial amb les zones mes càlides i mes fresques, que constata que la Mitjana registra 13 graus menys que les àrees industrials, però que el seu efecte refrescant no arriba a tota la ciutat per la seua ubicació. Per això, proposa crear un nou parc entre Gardeny i Vallcalent, rehabilitant un ecosistema de bosc mediterrani per generar brises fresques cap a la ciutat.

També planteja una xarxa de refugis climàtics cada 300 metres connectats per corredors verds, instal·lar cobertes verdes a les zones industrials per reduir l’acumulació de calor i aplicar el principi 3-30-300 (que cada habitatge tingui tres arbres visibles, un 30% de cobertura arbòria i un espai verd a menys de 300 metres).

Guiu remarca que, en general, els actuals sistemes d’adaptació al canvi climàtic solen basar-se en “la responsabilitat individual, una solució limitada i injusta” perquè, per exemple, no tothom pot tenir aire condicionat i, a més, genera un cercle viciós, ja que a l’augmentar el consum d’electricitat s’afavoreix l’efecte illa de calor.

La seua anàlisi posa de manifest que “els actuals protocols de prevenció són insuficients, ja que l’avís a la població quan hi ha temperatures extremes trasllada la responsabilitat als ciutadans i que els refugis climàtics existents no cobreixen tota la població ni són fàcilment accessibles”.

En aquest sentit, recalca que “les solucions basades en la naturalesa són la clau per a un futur resilient”. Argumenta que els arbres madurs i les superfícies d’aigua són essencials per reduir la temperatura en casos de calor extrema i el flux d’aire, per al confort tèrmic, sobretot en zones àrides com Lleida, que acumulen calor durant el dia. L’estudi també revela que els espais verds són insuficients. Apunta que “un sistema urbà resilient ha de tenir redundància, diversitat, multifuncionalitat i connectivitat”, mentre que Lleida “depèn principalment del parc de la Mitjana”.

A més, considera que la pèrdua d’ecosistemes naturals i l’expansió de l’agricultura “han contribuït a la desertització i a l’increment de la temperatura”, i també que l’absència de boscos mixtos i la reducció dels de ribera han contribuït a disminuir “la biodiversitat i la capacitat d’autoregular la temperatura”. Subratlla que el disseny d’espais verds interconnectats és primordial “per augmentar la resiliència urbana i la biodiversitat, i això implica solucions basades en la planificació del paisatge natural que siguin sostenibles i accessibles a tota la població”. “Adaptar les ciutats al canvi climàtic és una qüestió de justícia social”, afirma, i incideix que “amb planificació estratègica i voluntat política Lleida pot convertir-se en un referent d’adaptació climàtica, millorant la qualitat de vida de la població i fent front als reptes del canvi climàtic de manera sostenible i equitativa”.