La Guàrdia Civil desarticula diversos grups de cibercriminals a Lleida, Barcelona i Girona
En total hi ha hagut tres persones detingudes i sis investigades i les organitzacions haurien estafat més de 65.000 euros a les víctimes
L'operació ha estat dirigida per la Guàrdia Civil de Burgos.
La Guàrdia Civil ha detingut tres persones i n'ha investigat sis més en la desarticulació de diversos grups de cibercriminals a Barcelona, Girona i Lleida. Aquestes persones estarien relacionades amb delictes en l'àmbit de la ciberdelinqüència, l'accés il·legal a sistemes informàtics i el blanqueig. La investigació va començar el 2024, després que una víctima denunciés haver perdut 5.000 euros en una estafa per Bizum i transferència bancària. Va rebre un missatge urgent d'un suposat familiar des d'un número desconegut demanant-li diners per una emergència. L'institut armat va comprovar que es tractava d'un engany i a partir d'aquest cas en va detectar cinc més. Els ciberdelinqüents haurien estafat a les víctimes 65.000 euros.
L’operació, dirigida per efectius de la comissaria de Burgos de la Guàrdia Civil, va identificar diferents grups criminals amb ramificacions internacionals. Tot i no estar directament connectats, es va comprovar que utilitzaven un modus operandi comú basat en estafes i fraus digitals.
L’institut armat ha mantingut múltiples contactes amb les entitats bancàries per rastrejar els diners, amb les diferents xarxes socials, amb les pàgines web utilitzades i amb plataformes de criptomonedes.
Múltiples identitats i dificultats de rastreig
Els membres del grup usaven identitats falses i suplantades, així com eines d’escriptori remot, dificultant la identificació i rastreig. Totes les actuacions, detinguts i investigats han estat posats a disposició dels jutjats territorials corresponents, encara que les investigacions continuen obertes i no es descarten noves detencions.
Tècniques utilitzades pels ciberdelinqüents
Els investigadors han constatat l'ús de diverses i complicades tècniques utilitzades pels ciberdelinqüents, per estafar les víctimes, i alhora intentar defugir la tasca d'investigació dels especialistes del cos. En tots els casos el comú denominador va ser la pèrdua econòmica. Un d’aquests mètodes consistia a enviar missatges de whastapp des d’un número de telèfon desconegut fingint ser un familiar amb problemes, que sol·licita amb pressa ajuda econòmica urgent a través de transferència bancària o mitjançant bizzum.
En altres ocasions cercaven víctimes que necessitaven obtenir un préstec i els feien abonar per avançat pagaments corresponents a presumptes despeses de gestió, comissions, assegurances i altres conceptes. A més, feien arribar a les víctimes un enllaç suposadament de la seva entitat bancària per verificar un càrrec al seu compte o d’altres vicissituds. Aprofitaven aquesta operació per accedir al compte bancari i extreure diners.
Per altra banda, oferien productes a través de pàgines web fraudulentes, de manera que els clients compraven una mercaderia que mai rebien i perdien els diners abonats. També es feien passar per falsos assessors financers per convèncer les víctimes perquè invertissin en quantitats elevades de criptomonedes sota promeses d'alts rendiments que després no es donaven. Així mateix, creaven pàgines web dobles que suplanten la identitat veritable d'una empresa i enganyaven els consumidors perquè hi fessin comandes.
