Estudiants de la UdL de fora de Catalunya denuncien una mala atenció per part dels centres d’Atenció Primària

Estudiants de la Universitat de Lleida (UdL) procedents d’altres comunitats autònomes denuncien haver patit una mala atenció als centres d’Atenció Primària, tant per part dels professionals sanitaris com dels administratius. Un dels principals problemes i la primera barrera per ser atès és que al no tenir la targeta sanitària individual (TSI) de Catalunya el CAP no disposa del seu historial.

Carlos Sánchez, president del Consell de l’Estudiantat, va afirmar que està al corrent d’aquesta situació perquè l’han viscut companys seus. Sánchez va explicar que hi ha dificultats per a les visites mèdiques en cas de patologies cròniques que requereixen un seguiment, així com també per aconseguir receptes de medicaments, perquè no es poden tramitar de forma electrònica.

Això últim va ser el que li va passar a Pablo García Franco, del País Basc i exalumne de Nutrició a la UdL, quan va demanar una recepta. “Em deien que no podien introduir la medicació a la TSI, ni tampoc me la volien fer a mà. Finalment, la van fer en paper, però malament, perquè vaig haver de pagar el preu total, en lloc del copagament.”

Les solucions que se’ls plantegen són sol·licitar un metge de desplaçament, però aquest diari té constància de casos en els quals administratius del CAP diuen que això no és possible i insisteixen que per a això s’han d’empadronar a Lleida.

Sobre això, una portaveu de Salut va assegurar que els ciutadans d’altres comunitats desplaçats temporalment a Catalunya tenen dret tant a la prestació urgent com a la resta de prestacions, amb les mateixes condicions que els residents. Va detallar que, per a consultes puntuals, als CAP els atén el professional de guàrdia, però si se sol·licita una atenció de continuïtat assistencial, “se’ls assigna un equip de referència”. Així, els alumnes desplaçats poden disposar d’un professional mèdic assignat sense necessitat d’estar empadronat. Salut anima a acudir a la seua Unitat d’Atenció a la Ciutadania si hi ha alguna incidència.

Un altre exemple de les dificultats per rebre atenció mèdica és el d’Iris Aznar, estudiant mallorquina de Biomedicina, que necessitava recollir uns resultats d’una analítica que s’havia fet en un centre. Al no tenir metge assignat, va ser visitada al servei d’Urgències i va haver d’esperar durant hores.

Per una altra banda, Nàlia Arbona, de Dénia i estudiant de Periodisme, va acudir a l’hospital per un desmai quan es trobava sola al seu pis d’estudiants. A l’arribar, va estar més de vint minuts justificant el motiu pel qual no apareixia al sistema sanitari. Després de gairebé una hora a la sala d’espera, li van indicar que s’havia de traslladar pel seu propi peu a un altre centre mèdic que li corresponia en funció del lloc on viu.

“Aquests alumnes perdrien beques si s’empadronessin aquí”

La vicerectora d’Estudiantat de la Universitat de Lleida, Montserrat Rué, va afirmar que té constància d’aquesta problemàtica en matèria d’atenció sanitària, ja que és una queixa habitual entre els alumnes.

Rué va assenyalar que una gran part dels alumnes de Medicina són de fora de Lleida –aquest curs ho són set de cada 10 de primer, segons les dades facilitades per la consellera de Salut en una resposta parlamentària–, la majoria dels quals sol·liciten beques de desplaçament i manutenció per poder costejar-se les despeses universitàries. D’aquesta forma, en cas que s’empadronessin a Lleida deixarien de tenir dret a rebre aquest ajut econòmic, amb la qual cosa difícilment estarien en condicions de continuar estudiant a la UdL. Per això, la universitat entén que aquesta situació és perjudicial per als alumnes i que hauria de solucionar-se.