Què em preocupa
Jo soc adolescent, em dic CJ, estudiant de 1r de batxillerat i com tots els adolescents em preocupen diverses coses tot i que no siguem conscients o ens parem a pensar allò que ens preocupa. Aquests temes poden anar des de tu mateix/a a coses del teu entorn, i per això crec que és important destacar el que ens preocupa a cadascú.
Començant amb l'aparença física i la imatge personal, és a dir, a mi com a adolescent em preocupa veurem bé, ben vestida, maquillada i pentinada, no m'agradaria que em veiessin just quan m'he acabat d'aixecar i amb pijama, a més a més tindré bon físic per poder ser acceptada, això es degut a la societat que vivim que estem envoltats de les xarxes socials i això ens implica que vulguem ser com aquelles que veiem a la pantalla.
I crec que és cert que a cadascun de nosaltres com estudiants sobretot en les etapes finals de batxillerat i la universitat ens preocupa la nostra rendició acadèmica, futur laboral, m'explico els que estem a batxillerat tenim la pressió de fer-ho el millor possible per poder assolir la nota que ens demana poder accedir a la carrera, i poder satisfer els teus pares, ja que els teus pares volen el millor per tu i per molt que tu t'esforcis i els resultats no siguin com t'esperes els teus pares sempre et demanaran que t'esforcis més per poder-ho aconseguir, no només has de satisfer els teus pares sinó que també ho has de fer per tu mateix, aconseguir aquell objectiu que més desitges.
I a més tens la preocupació del teu futur laboral és a dir si podràs entrar a la carrera que desitges, si trobaràs feina quan l'acabis, que faràs després d'aquella carrera, tot això són inquietuds que se'ns presenten dia a dia.
Relacionat amb el batxillerat hi ha una certa queixa de tots els adolescents de Catalunya, ja que nosaltres tenim un treball que es diu TDR, treball de recerca, que ens implica més feina per poder obtenir un punt més a la nota de tall, però si te'n vas a Saragossa, és a dir, a una hora d'aquí no t'ho faran fer, amb això el que vull dir és que a batxillerat hi ha molta feina i només falta això per treure't hores d'estudi, ficar-te la nota de tall més alta i finalment que no serveixi de gaire.
Crec que tots tenim un marc de fill/a perfecte per poder ser acceptat pels teus pares, els teus pares sempre t'acceptaran tal com ets, perquè, al cap i a la fi, ets el seu fill, però sempre et diran coses per poder fer el millor i educar-te el millor que puguin, la família perfecta no existeix tots tenim defectes, però aquests defectes fan que siguis tal com ets i cadascú tingui la personalitat i caràcter que el fa únic.
Al grup d'amics jo crec que passa el contrari és a dir has de tenir característiques semblants i has de compartir els mateixos gustos per ser acceptat, tens aquella pressió de grup que pot ser que t'obligui a fer alguna cosa que tu no estàs preparat per fer-ho o per tractar sobre allò.
