"Tenim problemes que volem solucionar sense dependre dels pares”

Els adults sempre han vist els joves com persones disperses que no sabem estar concentrats, en silenci i aquestes coses. Però això no és pas una cosa que vingui de nou, des de fa centenars d’anys que els adults han considerat els adolescents persones que són o massa d’una manera o massa d’una altra. 

Això no té per què ser dolent, en certa manera està bé que et diguin que no facis una cosa o una altra i després resulta que portar-los la contrària pot fer que arribis lluny; no obstant, no estem parlant que sigui bo que tota l’estona ens diguin “és que no treballeu”, “no calleu”, “que no pareu quiets”.. penseu que vosaltres, els adults, també vau ser tots així a la nostra edat i sabeu tan bé com nosaltres que quan una persona no et para de frenar i tu no li portes la contrària al final pensaràs que té raó i el que es truncarà tota l’estona seràs tu mateix. 

Efectivament que hi ha moments en què ens heu de posar el fre, però el que no s’ha de fer és posar el fre per tenir una mentalitat més oberta que la dels nostres pares. A que vosaltres en teniu una de més oberta que la dels vostres pares? Sabent això, estaria bé que ens deixeu tranquils quan ho demanem i que no estigueu tot el dia dient-nos coses, la majoria de les quals les ignorem.

Ja heu vist vosaltres mateixos que sempre arriba aquesta edat on sembla que tot sigui una merda, que no tens ganes de fer res, estàs canviant, tot és nou per a tu.. que estàs determinant com seràs de gran, vaja. És normal que us preocupeu, però segur que teniu millors coses a fer que estar tot el dia a sobre nostre, que prou tenim amb els nostres problemes perquè vingui un adult a dir-nos que som uns incompetents. Sí, ho heu llegit bé: els nostres problemes. Què us penseu que sou els únics amb problemes? 

Per si no ho sabíeu nosaltres ja no som nens, els nostres problemes ja no són que se’ns ha trencat el cotxe de Hot Wheels o que en Pep m’ha robat el llapis, tenim problemes reals que volem solucionar en pau sense que vinguin els nostres pares a dir-nos cada dos per tres que si estem bé. 

Collons, ja sabeu que ni estem bé ni volem la vostra ajuda, que els problemes nostres són dels que se solucionen sense ajuda perquè, si no, acabarem depenent sempre dels pares i això és molt trist i precisament també és un dels problemes que tenim. Estem en una edat en què depenem dels pares, però cada cop menys. Això està bé, però moltes vegades els pares no volen que deixis de dependre d’ells i estan tot el dia decidint per tu i això no mola.

Havent dit tot això podem extreure les conclusions que, simplement, no ens entenem tot el que voldríem i voldríeu. Això s’ha d’arreglar, però temps al temps.