El Govern optarà l’estiu del 2017 entre RUI o comicis constituents

El Govern de la Generalitat es dóna de marge fins a l’estiu del 2017 per decidir si, per tal de culminar el procés sobiranista, convoca un referèndum unilateral d’independència o opta per unes eleccions plantejades com si fossin “constituents”.

Després de la reunió d’ahir del Govern, la consellera de la Presidència, Neus Munté, va evitar aclarir quins són els plans de l’Executiu, si bé va deixar clar que l’objectiu de consultar als catalans és “irrenunciable”, encara que l’“instrument democràtic” que s’utilitzarà haurà d’oferir prou “garanties” perquè la comunitat internacional en reconegui el resultat.

La CUP diu que no té por de la Fiscalia i defensa la crema de fotos del rei i la Constitució

L’ANC afirma que van comptar juntament amb la Guàrdia Urbana els manifestants a la Diada

En els últims dies, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, havia refredat l’expectativa de convocar un RUI, com el que reclamen la CUP i l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), si l’Estat es nega a acordar-lo, encara que ahir, a través de Twitter, no va voler tancar cap porta: “Dient el mateix, un dia fa l’efecte que escalfes, i l’endemà que refredes. Som on érem: anant pel millor camí cap a la independència.”

Mentrestant, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va assegurar que la seua formació utilitzarà “tots” els instruments polítics i jurídics al seu “abast” per frenar un referèndum, i va advertir que no respectarà unes eleccions que serveixen per declarar la independència.

El líder del PP català, Xavier García Albiol, va lamentar la “debilitat davant dels independentistes” que va mostrar Arrimadas a l’acceptar que podrien celebrar-se unes eleccions constituents. En relació amb els esmentats comicis, va dir que “si es vol jugar a un joc virtual, es pot, però no té cap validesa”.

Per la seua part, la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, va acusar el Govern de la Generalitat de prioritzar els “fulls de ruta impossibles” i abandonar els compromisos socials derivats del ple sobre la pobresa del març passat, sobre el qual va demanar la convocatòria “urgent” de la comissió de seguiment dels respectius acords.

Des de la CUP, el diputat Benet Salellas va ironitzar sobre el propòsit de Puigdemont de plantejar a l’Estat una nova proposta de referèndum pactat. Quan torni amb les “mans buides” de Madrid, els anticapitalistes l’esperaran “a l’andana per prosseguir el camí” cap a la independència, ja que la idea “caurà en un pou sense fons”, va afirmar. Tot i així, va assegurar que el seu partit mantenia el sí a la moció de confiança del president.

D’altra banda, el diputat de Catalunya Sí que es Pot i membre de la Mesa del Parlament Joan Josep Nuet va remetre un informe al Tribunal Constitucional en relació amb l’aprovació d’una resolució que obria la porta a una via unilateral cap a la independència, per la qual la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, podria ser sancionada o fins i tot inhabilitada.

Nuet va al·legar que la Mesa “no pot autocensurar-se” ni actuar com un “petit tribunal intern”, i va defensar el dret parlamentari a tramitar “tota iniciativa política”.

En un altre ordre de coses, Salellas va respondre a les actuacions judicials iniciades per la crema de banderes, fotos del rei i pàgines de la Constitució en la manifestació de l’Esquerra Independentista durant la Diada assegurant que continuaran “lluitant i cremant” per “reivindicar la llibertat de Catalunya”, i va assegurar que no tenen “por de la Fiscalia”.

L’ANC va comptar amb la Urbana els 120.000 assistentsLa gran diferència en el recompte dels manifestants a la canalització del riu Segre en la mobilització de l’ANC i Òmnium amb motiu de la Diada va obrir debats sobre com es va comptar la multitud. Segons la Guàrdia Urbana, hi va haver 30.000 persones, i segons els organitzadors, 120.000. A més, la Crida va demanar la compareixença urgent de l’intendent de la Urbana per explicar el procés de recompte. Malgrat tot, El Punt Avui va publicar ahir que la membre de l’ANC Dolors Segarra va explicar que van comptar el nombre de manifestants juntament amb Protecció Civil, Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. “Ens vam posar tots al centre per fer un càlcul de la superfície ocupada: 600 metres de llarg a les 17.14 h. Sortia una superfície de 39.000 metres quadrats. I vam calcular que era de tres persones per metre quadrat, i ells no van fer cap comentari. El resultat: 120.000 persones.” Segarra va dir que les xifres que va donar després la Paeria no les va entendre, perquè la Urbana va estar amb ells tota l’estona en el recompte. Per la seua part, l’alcalde, Àngel Ros, va dir dilluns que dubtar de la xifra de 30.000 persones era dubtar de la “professionalitat de la Guàrdia Urbana”.La gran diferència en el recompte dels manifestants a la canalització del riu Segre en la mobilització de l’ANC i Òmnium amb motiu de la Diada va obrir debats sobre com es va comptar la multitud. Segons la Guàrdia Urbana, hi va haver 30.000 persones, i segons els organitzadors, 120.000. A més, la Crida va demanar la compareixença urgent de l’intendent de la Urbana per explicar el procés de recompte. Malgrat tot, El Punt Avui va publicar ahir que la membre de l’ANC Dolors Segarra va explicar que van comptar el nombre de manifestants juntament amb Protecció Civil, Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. “Ens vam posar tots al centre per fer un càlcul de la superfície ocupada: 600 metres de llarg a les 17.14 h. Sortia una superfície de 39.000 metres quadrats. I vam calcular que era de tres persones per metre quadrat, i ells no van fer cap comentari. El resultat: 120.000 persones.” Segarra va dir que les xifres que va donar després la Paeria no les va entendre, perquè la Urbana va estar amb ells tota l’estona en el recompte. Per la seua part, l’alcalde, Àngel Ros, va dir dilluns que dubtar de la xifra de 30.000 persones era dubtar de la “professionalitat de la Guàrdia Urbana”.