Juncker planteja una inversió de 630.000 milions per rellançar la UE

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va provar ahir de tornar la confiança en la Unió Europea amb propostes centrades en la inversió de 630.000 milions d’euros fins al 2022. Juncker va fer, a més, una aposta per reforçar la seguretat i la defensa en l’àmbit comunitari. En el seu discurs davant del Parlament Europeu sobre l’estat de la Unió, el president de la Comissió va mostrar que l’economia continua sent la prioritat per a l’Executiu al centrar la seua proposta més concreta a duplicar la capacitat financera del seu pla d’inversions, el Fons Europeu per a Inversions Estratègiques. L’objectiu, va explicar, és arribar almenys als 500.000 milions d’euros d’aquí al 2020 i provar de mobilitzar 630.000 milions el 2022. Segons Juncker, el pla d’inversions, que va partir d’un pressupost de 21.000 milions el 2014, ja ha mobilitzat 116.000 milions d’inversió en vint-i-sis estats membres i ha beneficiat més de 200.000 pimes.

Però la polèmica a l’Eurocambra va arribar amb la seua proposta sobre seguretat i defensa: crear un “quarter general únic” i un “fons europeu de defensa” amb el doble objectiu de crear una força militar de la Unió Europea i potenciar la indústria d’aquest àmbit. Tot i que amb el suport per les grans forces polítiques, la proposta va encendre els discursos dels populistes i va ser rebutjada pels euroescèptics i els populistes de dretes, com el Front Nacional francès i l’UKIP britànic. Les pròximes accions de la Comissió, va anunciar Juncker, se centraran també en la connectivitat –va prometre wifi públic a totes les grans ciutats d’aquí al 2020 i 5G l’any 2025–, la defensa del copyright europeu i la creació d’ocupació juvenil.

Amb un Brexit congelat a l’espera que Londres iniciï les negociacions de sortida de la Unió i en ple debat sobre la seguretat, llastada pel terrorisme, la UE comença així un curs ple de deures per recuperar la confiança ciutadana. Una altra prova serà la decisió sobre la suspensió d’una part dels fons estructurals i d’inversió europeus a Espanya i Portugal per l’incompliment del dèficit, una de les sancions que preveu la Unió Europea i a la qual els eurodiputats dels dos països es van oposar durant el debat.