La UE gasta més de 17.000 milions des del 2014 a frenar la immigració

La Unió Europea s’ha gastat més de 17.000 milions d’euros des del 2014 amb la finalitat de mirar de frenar i de dissuadir la immigració als països membres, sense que això hagi suposat la desaparició del problema sinó l’obertura de rutes encobertes per les quals continuen arribant milers de persones. La xifra inclou 1.700 milions invertits en tanques i 15.300 milions als països d’origen i acollida. Aquestes són les conclusions d’un informe presentat aquesta setmana per l’Overseas Development Institute (ODI) sota el títol Refugiats i migrants d’Europa. Fluxos ocults, fronteres més controlades i costos cada vegada més alts. Segons l’anàlisi realitzada, els països europeus s’han gastat “com a mínim, almenys 1.700 milions d’euros en mesures dins d’Europa des del 2014 fins al 2016 en un esforç per reduir els fluxos”, si bé es creu que aquesta xifra només és una “imatge parcial del veritable cost”. Entre aquestes mitjanes figuren, segons ressalta, la construcció o els plans de construcció de tanques frontereres a l’Europa central i de l’Est, a més dels plans del Regne Unit de construir un mur a Calais, a França, per evitar el pas d’immigrants a través del canal de la Mànega. En aquest sentit, el president del Govern italià, Matteo Renzi, va advertir ahir que no “es pot deixar que el tema de la migració esclati per la incapacitat d’Europa”. Renzi va reiterar així el seu descontentament amb els socis europeus pels pocs avanços que, segons ell, es van assolir en aquest assumpte aquest divendres a la cimera de Bratislava celebrada a la capital eslovaca per analitzar el futur comunitari després del triomf del Brexit. Renzi va reiterar la petició d’efectuar “una intervenció europea a favor del desenvolupament dels països africans” i “sense perdre més temps”. “Si no ho fa Europa, ho farem sols, però la Unió Europea ha perdut una ocasió. Divendres se’ns va mostrar un document en què ni tan sols es parlava de l’Àfrica”, es va lamentar el mandatari italià, després d’una cimera en la qual els països europeus, sense el Regne Unit, van esbossar un nou rumb per deixar enrere la cruïlla en la qual es troba sumida la UE després de vuit anys de successives crisis, malgrat que sense aconseguir encara l’anhelada unitat necessària per fer rodar el projecte comunitari.