Madrid va oferir a Mas no emprendre accions legals pel 9-N si no valorava el resultat

L’exconseller i líder del PDC al Congrés, Francesc Homs, va assegurar ahir que un intermediari del Govern central li va fer saber “que ells no farien res” si la Generalitat no feia una roda de premsa després de la consulta del 9-N, prevista aquella mateixa nit amb el llavors president Artur Mas per valorar la jornada.

Homs l’hi va explicar dilluns al jutge del Tribunal Suprem quan declarava per la seua implicació en el 9-N i El Periódico de Catalunya concreta que va ser un contacte telefònic dies abans de la consulta. En qualsevol cas, Homs li va dir al magistrat que aquesta comunicació rebuda de part de l’Executiu central no era una cosa que pogués provar.

Arrimadas critica l’actitud “irresponsable” del PP i el PDC i alerta que el “joc” del 9-N no servirà de res

La gran majoria dels magistrats rebutja la reforma del TC que va dur a terme el PP el 2015

El líder del PDC al Congrés va confirmar ahir en una entrevista que sí que va existir aquesta oferta perquè el Govern central no anés a la justícia, i la va titllar de surrealista i ridícula. “Són missatges que et fan arribar, que no els pots demostrar”, es va limitar a dir, i no va voler dir qui l’hi va oferir, qui va definir com la persona intermediària de l’Executiu de Mariano Rajoy.

Per la seua part, la portaveu del Govern, Neus Munté, va apel·lar al secret de les deliberacions del Consell Executiu per no aclarir si es va arribar a debatre l’esmentada oferta de l’executiu espanyol. “Les deliberacions que tenim al Govern són privades, no són públiques i no s’expliquen”, va apuntar Munté.

En tot cas, la portaveu sí que va constatar que la compareixença de Mas i les accions judicials posteriors en contra seu i tres exconsellers demostren que no es va produir cap pacte sobre el tema. “Em remeto al que va succeir”, va explicar.

Per la seua banda, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va afirmar que el seu partit no sabia que el Govern central hagués ofert al Govern no actuar contra el 9-N si no feia una roda de premsa sobre el resultat de la votació, però als republicans no els sorprèn: “És la reacció d’un Estat que està contra les cordes.” “No sabíem res però no ens sorprèn. Anem veient quins són les maneres de l’Estat”, va destacar el dirigent republicà, que no descarta més actituds d’aquest tipus en els mesos vinents.

D’altra banda, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va criticar l’actitud “irresponsable” de PP i PDC i els va alertar que el seu “joc” per al 9-N no els durà enlloc. Va dir que els ciutadans estan “molt cansats de veure com PP i PDC es poden barallar en públic i després sempre poden arribar a acords en privat”, com va dir que es va veure amb el grup parlamentari. “Estava pràcticament fet que li volien donar grup la mateixa setmana que al Parlament es votava a favor de la independència”, va dir Arrimadas, que preguntarà al Govern al Parlament per un informe sobre la independència encarregat a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.

madrid

El Tribunal Constitucional (TC) va començar ahir en ple l’estudi de la reforma legislativa que li atorgava capacitat sancionadora cautelar sobre aquells que el desobeeixin, com podria ser el cas de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i s’inclina per rebaixar aquesta potestat.

En el mateix ple, el resultat del qual s’espera saber-se d’aquí a uns dies, l’alt tribunal va debatre també una possible resolució sobre el conflicte que va presentar el Congrés per la negativa del Govern en funcions a sotmetre’s al control del Parlament. Pel que fa a la capacitat sancionadora que li va atorgar la reforma de la llei Orgànica, l’alt tribunal vol resoldre els recursos sobre aquesta abans de decidir si l’aplica sobre Forcadell, com li demana el Govern central.

La reforma de la llei va ser aprovada per la majoria del PP el setembre del 2015, arran de l’impuls sobiranista català, i recorreguda posteriorment al Constitucional pels Governs basc i català. A aquests recursos, possiblement en concret al basc, és als que respondrà aviat el TC. La reforma preveia que el Tribunal Constitucional podia suspendre temporalment o imposar multes als alts càrrecs que desobeïssin les seues sentències, com pot ser el cas de la presidenta del Parlament i altres polítics catalans.

Fonts judicials van avançar que la gran majoria, si no la pràctica unanimitat dels magistrats del Constitucional, s’inclina per rebaixar aquesta capacitat sancionadora i rebutjar per inconstitucional part de la reforma, encara que no íntegrament.