Tots els ulls posats avui en les eleccions a Euskadi i Galícia per la repercussió estatal

Les d’avui són les eleccions basques i gallegues que han aixecat més expectació de la història, ja que a aquests comicis se’ls ha atorgat una gran transcendència per com poden influir en la formació o no d’un nou govern central. De fet, les negociacions per formar un executiu a Madrid fa setmanes que estan paralitzades. Ens trobem en el moment en el qual la política estatal mira o penja més que mai del que passi a la perifèria, incloent-hi Catalunya, que acaba de viure una nova manifestació de força de l’independentisme en la Diada de fa just una setmana.

En clau local, a Galícia està en joc l’única majoria absoluta de la qual disposa el PP en una comunitat autònoma. El seu candidat, Alberto Núñez Feijóo, volia haver donat per conclosa la seua etapa al capdavant de la Xunta, però Mariano Rajoy el va pressionar perquè tornés a presentar-se com la millor carta de garantia per retenir el feu gallec.

Rajoy i Sánchez s’han bolcat en les campanyes perquè avui es mirarà amb lupa qui perd

ERC i CDC a Madrid han posat preu al seu suport, el referèndum, i ningú l’hi ha comprat, encara

Les enquestes apunten que així serà, però de forma molt ajustada. Els contrincants com a caps de llista d’altres partits són bastant desconeguts i tot apunta a un revés als socialistes i que les marees, amb baralles internes, no assoliran els seus objectius. BNG continua a la baixa i es manté la incògnita de si Ciutadans entrarà en el Parlament gallec.

Al País Basc, el nacionalista Iñigo Urkullu sembla tenir assegurada la victòria àmplia a les urnes, amb un EH-Bildu (sense Arnaldo Otegi de candidat a l’estar inhabilitat per la justícia) a la baixa, ja que Podem li esgarraparia un bon grapat de vots, igual que als socialistes. El PSE i el Partit Popular també retrocedirien avui a les urnes. Urkullu no tindrà, en principi, problemes per aconseguir un pacte que li asseguri una legislatura més o menys tranquil·la. Socialistes i populars estarien oberts a un acord i més tenint en compte que els seus cinc diputats a Madrid tenen pes específic per poder fer president Mariano Rajoy o Pedro Sánchez. El lehendakari en funcions ha deixat clar que podria pactar amb qualsevol dels dos, però no està disposat a fer un pacte a la navarresa, que suposaria coalitzar-se amb EH-Bildu i Podem.

Així doncs, aquesta nit, més que de guanyadors, s’estarà pendent de qui perd a Galícia, si Feijóo i Mariano Rajoy o els socialistes, i al País Basc, on es valorarà quants diputats poden perdre els grans partits.

Pedro Sánchez, per la seua banda, maniobra per intentar desarborar les pressions dels antany poderosos barons, que no volen sentir a parlar d’un executiu del socialista que compti amb els independentistes i que li insisteixen que amb 85 diputats no es pot governar. La sort encara no està tirada.

Catalunya, el tercer en discòrdia del tauler polític Encara que avui no hi ha eleccions a Catalunya, les mirades des de Madrid també segueixen clavades en el panorama polític del Parlament, on la setmana que ve Carles Puigdemont s’enfronta a una moció de confiança que, tot i que assegurada, s’haurà de veure si és més o menys plàcida per al president (més informació a la pàgina 23). Amb unes aigües que baixen convulses a Carrera de San Jerónimo, els diputats d’ERC i CDC són tan cobejats com injuriats pels grans partits. Mariano Rajoy no vol ni sentir a parlar-ne per aconseguir mantenir-se a la Moncloa “perquè volen trencar Espanya”, mentre que els socialistes, amb els barons al capdavant, han advertit Pedro Sánchez que no pot ni atansar-se als sobiranistes per desbancar el líder popular. Mariano Rajoy té, almenys de portes enfora, el suport ferri de la seua formació i les mans lliures per prendre decisions.