Mor Shimon Peres, l’últim dels pares fundadors d’Israel

L’expresident d’Israel i Nobel de la Pau Shimon Peres va morir ahir als 93 anys, dos setmanes després de patir un vessament cerebral, i la seua mort ha sumit Israel en un estat de dol nacional. “Avui, amb gran tristesa, hem d’acomiadar-nos del nostre estimat pare, el novè president d’Israel, Shimon Peres”, va ser l’escarit anunci oficial de la família a primera hora del matí. “La pèrdua que sentim avui pertany a tot Israel, tots compartim el dolor”, va subratllar Jemi Peres, fill de l’expresident, que el va descriure com “un dels pares fundadors de l’Estat d’Israel”, declarat el 1948 per David Ben-Gurion, de qui el dirigent mort ahir va ser la mà dreta.

La sensació de dol es va transformar immediatament en una allau de comunicats de polítics –d’esquerra i dreta per igual– i institucions oficials i no oficials, mentre les emissores de ràdio rebaixaven els seus decibels a melòdiques cançons generalment reservades per als dies de dol nacional.

La mort de Peres, que va ser un estret col·laborador de Ben-Gurion, sumeix Israel en un dol nacional

De la mateixa manera, els preparatius per al funeral d’Estat, tot i que Peres no exercia cap càrrec oficial des del 2014, es van intensificar així que arribaven les confirmacions de participació de dirigents estrangers.

Una vintena de caps d’Estat i de Govern, ministres i diversos càrrecs oficials han confirmat la seua arribada, segons el ministeri israelià d’Exteriors, encara que la llista no està tancada encara. Els Estats Units, Alemanya, França, el Regne Unit, Austràlia, el Canadà i almenys uns altres deu països estaran representats al màxim nivell demà al cementiri del mont Herzl, lloc de sepultura dels Grans de la Nació a Israel. En l’àmbit internacional, era valorada la seua talla d’estadista i impulsor del diàleg de pau amb els països veïns i el seu incansable optimisme.

A Israel, Peres serà recordat per la seua contribució a la defensa del país, així com per no haver pogut guanyar amb claredat unes eleccions legislatives les diverses vegades que va encapçalar el Partit Laborista des del 1948.