Sánchez s’enroca per l’allau de crítiques

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va decidir ahir aferrar-se al càrrec i defensar que siguin els militants els que decideixin qui dirigeix el partit, després que els crítics hagin intentat forçar la seua destitució a través de la dimissió de disset dels membres de l’executiva federal.

Amb l’aval dels barons crítics, entre els quals hi ha l’andalusa Susana Díaz, la meitat de l’executiva va consumar la rebel·lió amb la presentació d’un escrit de renúncia per forçar la dissolució de la direcció i descavalcar Sánchez. Davant de la maniobra dels detractors, Sánchez es va reafirmar en el càrrec i va assegurar que la seua direcció es reunirà avui, sense els disset dimissionaris, per reunir el comitè federal dissabte amb l’objectiu de convocar un congrés extraordinari que elegeixi la nova executiva.

Entre els que van renunciar hi ha els presidents de Castella-la Manxa i el País Valencià

“Les decisions les han de prendre les bases i l’equip de Sánchez complirà les normes”

El dimitit secretari de Política Federal, l’andalús Antonio Pradas, que va exercir de portaveu dels dissidents, va assegurar que ja no reconeixen la direcció de Sánchez i que l’executiva federal ja no està “legitimada”, perquè després de la dimissió de disset dels seus membres “queda dissolta”.

Segons el seu criteri, al dimitir disset membres, més les tres vacants que hi havia, entre les quals la del difunt Pedro Zerolo, són més de la meitat (38 components), per la qual cosa queda dissolta l’executiva que va elegir el congrés celebrat el juliol del 2014, quan Sánchez va ser elegit secretari general. Tanmateix, el corrent que defensa Sánchez recorda que malgrat els abandonaments encara queden divuit membres de l’executiva, per la qual cosa les disset baixes no arribarien a la meitat més un que forçaria una gestora.

Entre els càrrecs que van renunciar, hi ha el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page; el del País Valencià, Ximo Puig, i la majoria dels vocals del PSOE andalús. No va dimitir cap càrrec de Catalunya, excepte Carme Chacón, les Balears i Euskadi.

El secretari d’Organització del PSOE, César Luena, va considerar “molt greu” l’operació perpetrada i va acusar “alguns i algunes dirigents d’“instigar” les dimissions per evitar un congrés, callar la veu de les bases i provocar una gestora. “Els que temen els militants o no volen que parlin poden dirigir el PSOE? Al PSOE s’ha de tenir el suport dels militants per dirigir. No s’hi valen dreceres, ni artificis, ni cops”, va sentenciar.

Luena va insistir que les decisions les han de prendre les bases, que “són les que manen al PSOE”, i va garantir que l’equip de Sánchez “complirà escrupolosament les normes” i preservarà “la veu i el vot dels militants”.

Ferraz al·lega que, amb els estatuts a la mà, no es pot constituir una gestora, ja que aquest òrgan de govern només és previst en l’àmbit autonòmic o municipal.

Per la seua part, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va dir que la situació del partit reflecteix el “fracàs d’una gestió” i que, entre altres coses, “no pot celebrar els seus congressos per resoldre un problema, sinó per projectar-se en el futur”.

No obstant, l’extremeny va assumir la seua “part de responsabilitat” i va opinar que encara s’és a temps que algú digui: “Ens asseurem a parlar.”

A favor de Pedro Sánchez es va posicionar José Antonio Pérez Tapias, que va competir amb ell per ser secretari general durant les primàries que va celebrar el PSOE l’any 2014.