“Ni el Banc d’Espanya ni Hisenda van objectar mai les targetes ‘black”

L’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa va assegurar ahir a l’Audiència Nacional que les targetes opaques eren una modalitat de retribució als consellers i directius coneguda tant dins com fora de l’entitat i sobre les quals ni el Banc d’Espanya ni Hisenda “no van posar mai cap pega”. Blesa, que en la sessió del judici en el qual se l’acusa d’apropiació indeguda només va voler sotmetre’s a les preguntes del Ministeri Fiscal, del tribunal i de la seua defensa, va titllar de “molt greus” les acusacions i, en to irònic, va preguntar “com en vint-i-tres anys hi ha algú que pugui dir que es pot amagar aquesta pràctica en una organització de milers de persones”. “Tinc la plena convicció d’haver actuat legítimament”, va insistir l’expresident de l’entitat en relació amb “una pràctica exercida per l’anterior president (Jaime Terceiro) a partir del 1988, i quan jo em vaig incorporar el 1994 no la vaig modificar”. “No em vaig posar a revisar acte a acte dins de la caixa si tot estava recolzat per acords”, perquè quan un s’incorpora a una entitat “tricentenària” “ho fa amb un principi de confiança”, encara que “no hi va haver mai cap objecció a la política retributiva de Caja Madrid” durant el seu mandat. De fet, si bé Blesa no es va atrevir a dir que en l’època de Terceiro “tothom va tenir targeta d’ús retributiu”, sí que va assegurar que existien i que va ser el seu antecessor que va posar un límit “que no va ampliar mai” perquè no era necessari, “no se superava mai”, però aquesta quantia “no s’ajusta a la realitat”.

D’altra banda, el presumpte capitost de la trama Gürtel, Francisco Correa, va ordenar pagar 2,2 milions d’euros en concepte de responsabilitat civil pocs dies abans del judici sobre la primera època de la trama que se celebrarà dimarts vinent a l’Audiència Nacional, en el qual s’enfronta a 125 anys de presó. La defensa de Correa va presentar dilluns passat un escrit davant de la secció segona de l’Audiència, encarregada del primer macrojudici de la Gürtel, en el qual autoritza el seu banc a Suïssa a abonar els diners que li demana la Fiscalia en concepte de responsabilitat per les comissions i les adjudicacions irregulars que va rebre entre els anys 1999 i 2005 com a líder de la trama.