«Felipe González és ara mateix el líder més representatiu del PP»

Quin enrenou s’ha muntat en el PSOE.

Aquests dies s’ha fet viral un vídeo de la meua intervenció en la investidura fallida de Pedro Sánchez en la qual li deia que els problemes de convivència no els tindrem a Catalunya, sinó que els tindria ell dins del seu partit. No és que siguem endevins, és que no s’havia de ser un expert en ciències polítiques per endevinar que el PSOE es fagocitaria.

Ha qualificat vostè l’ocorregut a Ferraz com un “cop d’Estat miserable”. No exagera?

Han intentat destituir un secretari general elegit per la militància i una senyora s’ha presentat davant del partit dient: “L’única autoritat del partit sóc jo.” Tot això recorda el famós: “¡Quieto todo el mundo!” Hi havia al PSOE una guerra soterrada que ara ha esclatat.

Què li sembla l’últim Felipe González?

Felipe González és ara mateix el líder més representatiu del PP. Representa com ningú la putrefacció. Li queda d’esquerra el lloc en el qual s’asseu a la taula de Gas Natural, si és que s’asseu a l’esquerra.

Un debat entre aquest Felipe i el del 1978 seria magnífic.

No ho crec. Penso que Felipe González va ser una mentida, i ho dic jo, que el meu avi va ser felipista fins a la mort. Com deien els meus pares, que eren d’una altra esquerra...

Més radical?

Es van conèixer en un míting de Bandera Roja. Amb això està tot dit. Ells deien que Felipe González es va dedicar a treure dels carrers la gent que protestava. Al final, el PSOE va fagocitar una part de l’esquerra. Un debat televisiu entre aquests dos Felipes potser funcionaria, però després fora de càmera es posarien d’acord.

És comparable aquell PSOE dels primers vuitanta amb Podem?

El problema de Podem és que no pot. Per això, perquè no es pot; em va agradar molt el que va dir Puigdemont: hi haurà “referèndum o referédum”.

Probablement unilateral, pel que entenc.

No m’agrada la paraula unilateral. Una urna és molt menys unilateral que “ens hem carregat el seu sistema sanitari” o “això la Fiscalia t’ho afina”. És dramàtic que després d’aquestes afirmacions el PP hagi tornat a guanyar i Fernández Díaz continuï sent ministre. En la comissió que s’ha creat per investigar aquesta conspiració, intentarem fer el que no fa la Fiscalia.

Va dir vostè que allò de creure que Albert Rivera és Churchill i no Donald Trump es cura a Catalunya. No li han anat gaire bé les coses al País Basc i a Galícia.

Als historiadors els costarà explicar com és possible que un partit digués a començaments del segle XXI que el castellà és una llengua perseguida a Catalunya. Alguns mitjans recullen aquestes coses a Madrid i després, quan et veuen, diuen: “Que estrany! Ets normal! I saps parlar el castellà!”

En un dels seus últims tuits anuncia el nombre d’alcaldies de Ciutadans per conèixer

la Catalunya real

i després hi posa un zero enorme.

A tot Catalunya, el PP només té una alcaldia i Ciutadans no en té cap. Són partits residuals. Catalunya i Espanya són països diferents que voten de manera diferent. Estem construint un Estat republicà amb una majoria d’esquerres. Aquest missatge cala en les marees gallegues i al País Basc, i també al barri de Vallecas.

Què passarà amb el referèndum?

Els mitjans espanyols repeteixen contínuament que l’independentisme va a la baixa, però el cert és que l’Estat es nega a pactar el referèndum i ho fa perquè sospita que si el permetés, el perdria.

Si el perd i és un referèndum no pactat, com reaccionarà la comunitat internacional?

La Unió Europea és sobretot pragmàtica. No és concebible que renunciï a l’aportació d’un país com Catalunya. Si fins i tot Hongria i Grècia, amb tots els problemes que han tingut, continuen sent dins. Cameron va fer un referèndum i no va passar res. Va fer campanya pel no i el va guanyar. Després en va fer un altre i tampoc no va passar res.