Puigdemont anuncia 7.000 places públiques en sanitat, educació, seguretat i hisenda

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar ahir una convocatòria d’oferta pública de 7.000 llocs de treball en els Pressupostos del 2017. En l’hora i 45 minuts de discurs en el Debat de Política General, més marcat per aspectes socials i econòmics que pel procés sobiranista, va dir que seran 2.500 places per a metges i infermers; 2.000 per a mestres; 500 per a Mossos; 150 per als Bombers i 300 a la recerca de personal tributari: “Són places de serveis essencials que conformaran part del capital de l’administració que volem, del present i del futur.” El ministeri d’Hisenda amenaça de recórrer l’oferta pública de llocs de treball si supera la taxa de reposició.

Puigdemont va destacar que enfortir l’Agència Tributària de Catalunya requerirà més personal no només per recaptar sinó per a una lluita eficaç contra el frau. Va destacar en més d’una ocasió la necessitat d’aprovar els Pressupostos del 2017, un projecte per al qual necessita convèncer la CUP, que va tombar el projecte de comptes d’aquest any i que el va portar a sotmetre’s a una qüestió de confiança que ha superat amb el suport dels cupaires.

Carrega contra els incompliments de l’Estat i defensa el Corredor Mediterrani

Sense esmentar-los directament, va recordar que un 73 per cent del pressupost de la Generalitat que van rebutjar estava destinat a partides socials per millorar el benestar; sobretot, de les famílies més vulnerables. “Esperem que els pròxims pressupostos arribin a bon port”, va insistir.

En matèria laboral, va apostar per avançar cap a un marc català de relacions a la recerca d’ocupació estable i contra la precarització, per la qual cosa treballen per consensuar amb els agents econòmics i socials un salari mínim de 1.000 euros al mes, per la simplificació contractual i per evitar l’exclusió social. Va negar “fuga d’empreses” a Catalunya, i va reivindicar que lidera la creació de societats a Espanya des del 2012, quan va començar el procés sobiranista. Va defensar la importància de les oficines catalanes a l’exterior: “Per cada euro invertit en les oficines catalanes a l’exterior, n’obtenim 49 en exportació i 26 en inversió estrangera.” Va carregar contra l’Estat per la situació de Rodalies i va insistir a definir el Corredor Mediterrani com l’“espina dorsal” de la connexió de Catalunya amb Europa, i a reclamar la gestió autònoma d’infraestructures com els ports perquè no estiguin “subjugades a una política centralista”. Van ser tan sols alguns dels retrets a l’Estat, com la denúncia que només aporta el 18 per cent dels fons per a dependència, quan haurien de ser un 50%.