Pujol reivindica el seu llegat malgrat sentir-se culpable "per por i desídia"

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol reivindica el seu llegat polític ja que considera que conté "aspectes positius" per a la "reconstrucció de Catalunya" encara que, en un escrit, confessa sentir-se culpable més "per por i desídia" que no per "cobdícia" en al·lusió al frau fiscal comès.

En una escrit publicat al seu nou bloc personal, al web de l’Associació Serviol creada per ell mateix, l’expresident Jordi Pujol reconeix que li resulta difícil superar l’estat de desànim en el qual es troba, si bé "intent resistir l’ofensiva de desprestigi que em tiren a sobre".

Jordi Pujol reflexiona sobre el seu llegat polític i sobre el seu estat d’ànim després de publicar aquest escrit inèdit fins ara encara que està datat l’octubre de 2015, i ho fa pujant de nou al cim del Tagamanent, una muntanya des de la qual ell es va comprometre a lluitar políticament per "recuperar el país".

Sobre el seu llegat polític, explica que "per més que diguin i per més que jo mateix em fuetegi" la seua obra de govern "té aspectes importants positius, i tinc dret a dir-ho".

Però també confessa els seus sentiments actuals, després de l’escàndol que va suposar admetre que havia comès frau fiscal: "el sentiment de culpabilitat em ve, no per cobdícia, però sí per por, desídia, lleugeresa i per debilitat" ja que "he comès una falta que no hauria d’haver comès, que crec que en el seu moment es reconduirà."

Jordi Pujol expressa el seu desig de continuar parlant sobre tres qüestions - "Catalunya, Espanya i Europa" - sobre les quals ell va dedicar una gran part de la seua vida política perquè l’il·lusionaven però que ara li resulta "difícil o impossible" fer-la des d’un punt de vista objectiu.

"I això -explica- no només per l’estat d’ànim i problemes persones" sinó també perquè li resulta complicat "treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició."

Según Jordi Pujol, la seua primera fidelitat ha estat i continua sent Catalunya, i explica que sempre ha treballat en favor del reconeixement d’una Catalunya al marc espanyol i europeu, i en aquest sentit, destaca la seua contribució al progrés de l’Estat espanyol durant més de quaranta anys.