Artur Mas, Ortega i Rigau, al banc dels acusats per desobediència i prevaricació pel 9-N

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar ahir enviar a judici l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per desobediència greu i prevaricació i va descartar imputar-los un delicte de malversació, l’únic que comporta penes de presó.

El magistrat del TSJC José Francisco Valls va dictar ahir la interlocutòria d’obertura de judici oral del 9-N contra Mas, Ortega i Rigau i va denegar la petició de les acusacions populars, que inclou, entre d’altres, el Sindicat Professional de la Policia, la Unió Federal de Policia i Manos Limpias, de jutjar-los per malversació de cabals públics, delicte pel qual aquestes sol·licitaven una condemna de sis anys de presó.

Iñigo Urkullu afirma que “la via judicial per abordar problemes polítics és un error”

Tanmateix, la postura del magistrat coincideix amb la de la Fiscalia, que sol·licita deu anys d’inhabilitació per a Mas i nou per a Rigau i Ortega per tots dos delictes.

El magistrat insisteix en la interlocutòria que els fets a jutjar són les decisions del Govern encaminades a mantenir la celebració del 9-N a partir del 4 de novembre del 2014, quan el Tribunal Constitucional (TC) va acordar suspendre la consulta sobiranista.

En aquest sentit, el jutge raona que els serveis que la Generalitat va encarregar a contractistes privats per celebrar el 9-N, que ascendia a 4,7 milions d’euros, “es van encarregar anteriorment a la suspensió” de la consulta pel TC, encara que la majoria de les factures es van abonar posteriorment.

Per al magistrat, el fet que els imputats no suspenguessin el pagament d’aquests serveis després de la suspensió del TC “no conforma el tipus penal” previst en la malversació impròpia de cabals públics, ja que “havien estat concertats els contractes i eren exigibles amb concert vigent”, per la qual cosa acorda arxivar l’esmentat delicte. El jutge recalca que perquè es presenti el delicte de malversació “és necessari una sostracció o consentir que un altre sostregui”, o bé una apropiació amb ànim de lucre o destinada a una finalitat autoritzada, cosa que, segons la interlocutòria, “no succeeix en el present cas”, ja que quan es van aprovar les partides no constava la suspensió del TC.

Així mateix, la Sala Penal del Tribunal Suprem va imposar a Manos Limpias una fiança en metàl·lic de 20.000 euros per exercir l’acció popular contra Joan Manel Abril Campoy, l’instructor en el TSJC de la causa contra els acusats per la celebració de la consulta sobiranista del 9-N del 2014. La fiança haurà de ser abonada en tres dies de termini per poder prosseguir la tramitació d’aquest assumpte. Manos Limpias va denunciar Abril per un possible retard o dilacions indegudes en la investigació del 9-N.

Per al ministre, aquests motius responen a una qüestió relacionada amb les infraestructures, com el Corredor Mediterrani; amb la llengua i la cultura, i el sistema de finançament, com ara fixar competències per saber “qui paga què”. També va advertir que no és possible celebrar un referèndum si no es canvia la Constitució i va demanar no buscar “dreceres” que no són possibles.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va criticar ahir la decisió d’enviar a judici Mas, Ortega i Rigau per la consulta sobiranista del 9-N del 2014 i va dir, en un apunt en el seu compte de Twitter, que: “Un Estat en el qual es jutja demòcrates per haver impulsat la democràcia és un Estat que no podrà ser mai el nostre.”

En la mateixa línia es va expressar la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, que va advertir ahir que, malgrat la “persecució” judicial als organitzadors del 9-N, Catalunya “no renunciarà” a votar si vol o no marxar d’un Estat que té, va dir, “fòbia a la democràcia”.

Munté va coincidir amb Puigdemont que “de cap manera” aquest Estat “ens pot representar ni podem sentir-lo nostre”, va afirmar en una visita a Salt. Per a la consellera, “a ningú pot sorprendre que cada vegada hi hagi més catalans i catalanes que vulguem marxar civilitzadament d’un Estat que té fòbia a la democràcia, que persegueix els demòcrates”.

“En això no hi ha mitges tintes. O estàs a favor o en contra de la democràcia. El que menys importa és la pena o el delicte que se’ls imputi”, va assegurar Munté.

Per la seua part, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va qualificar de “dolentíssima” la notícia de l’obertura de judici contra Mas, Ortega i Rigau i va asseverar que “continuar apostant per la via judicial per abordar problemes polítics és un error”.